Bord
A casa teníem cavalls i el meu avi havia tractat sempre amb animals de peu rodó. D’aquí conec la paraula “bord”, que ve del llatí vulgar BURDUS, “mul”, i que Coromines defineix a l’entrada “bordell” com a “persona o vegetal de mala casta”. Curiosament, nosaltres la dirigíem als animals, en concret als cavalls de més mal ferrar. Després, durant uns anys, vaig sentir-la sobretot en la forma “borde”; una llàstima, en un mot català tan antic i de dubtosa genuïnitat castellana. Interessantíssima, l’entrada “bordell”, que podria significar “lloc d’on surt la gent borda”.
( Març del 2005, El País )
