La salut de l’home
Ja és a la venda el Men’s Health d’aquest estiu. La revista para los hombres obre portada amb la frase: “Tu puedes ser modelo de portada.” Pago immediatament els dos euros de la revista.
S’ha de ser tot un “hombre MH” per navegar entre més de dues-centes pàgines i sobreviure a tants joves de pit descobert, musculats i esportius, acompanyats de noies simpàtiques amb pantalonets. La veritat és que totes aquestes mirades tan suggestives i de “tu-ja-m’entens” atabalen. Al cap de tres hores i dos descansos, m’he fet una idea dels articles que m’interessen. M’he saltat agendes, dieta, salut, treball i esport, però estic orgullós de mi mateix. Potser jo, a trenta-vuit anys, ja no sóc tan home com els nens de les fotos; però em fa l’efecte que per resistir tres pàgines seguides de segons quin article s’ha de ser una màquina sexual.
No sabia que les hormones fossin tan importants, sobretot la melanina. Si la companya s’enfada, és que li falta progesterona. Si plora, li sobra cortisol. Si s’obsessiona amb la casa i la família, és culpa de l’estrogen i l’oxitocina. Tot ho avalen estudis de les universitats de Manchester, Tel Aviv, Duke; de l’Ecology Center, la NASA… Parlen catedràtics, doctors, experts… És ple d’estadístiques rigoroses i imprescindibles, com ara la que diu que un 91% d’espanyols, indistintament del sexe, se sent afalagat si algú repassa la seva parella a la platja. O la clàssica de la mida: a un 0,6% de les dones no els importa la llargada. El gruix ja li importa a un perillós 1,1%.
Pàgina 38. “Hazla ir rápido.” No cal dir en què. Al començament de l’article, rectifiquen l’enunciat per no ofendre ningú: “Hazla ir más rápido.” Punts clau: llavis, arc de la mandíbula, llengua, coll i clavícula. Pàgina 64. “Eres un súper hombre.” Es tracta d’un pla de control hormonal. Al vespre, aconsellen relaxar-te amb la parella. Segons la Universitat de Michigan, Los puentes de Madison fa pujar un 10% més la progesterona que El Padrino II. No cal dir que la progesterona és una hormona sedant i procliu a l’amor. I res de tele, abans de dormir: la radiació de la pantalla va contra la melatonina. Pàgina 112. “El hombre perfecto según las chicas Cosmo.” Un 80% considera que “si su compañero no emite sonidos durante el sexo, la experiencia se habrá ido al garete” – lògic: potser l’han matat. També convé saber que només el 3% donen prioritat al físic i a l’actuació al matalàs. Compta més la intel·ligència, el sentit de l’humor i totes aquestes coses. S’ha d’esforçar gaire, un noi, per estar atractiu? Un 47% de les “chicas Cosmo” pensa que amb una dutxa i un afaitat ja està bé.
L’article estrella és a la pàgina 120. “El verano más caliente. Todo lo que habías querido saber sobre esta tórrida estación y no te habías atrevido a preguntar.” Aquest sí que és un article instructiu. L’excitació eròtico-estival no ens ve de la calor, sinó de la llum, que redueix la melatomina i fa estar més al cas. Aprenc a demanar un preservatiu en quatre idiomes. Aprenc quina és la postura menys dolorosa si em cremo amb el sol. Aprenc que, per aprofitar-ho amb la parella, haig de volar en primera amb British Airways o Virgin, que tenen seients adequats; aprenc que el país on es lliga més fàcil és Turquia; aprenc que a la Xina puc menjar penis de tigre, que és molt afrodisíac; i que al Líban els homes podem “hacerlo” amb animals femella, però que si m’hi enganxen amb un animal mascle em poden condemnar a mort. Li comentaré a la meva dona.
( 10 de juliol del 2007, El Punt )
