El somni d’una nit d’estiu
HIPÒLITA
És una rara gesta la que els esdevingué
oh mon Teseu.
TESEU
Més rara que vera. Mai creuré
eixes antigues faules, rondalles encantades.
Tenen amants i bojos les testes arborades,
i sempre visionària llur imaginació
veu coses que no explica una imparcial raó.
Bojos amants, poetes, són fills de fantasia.
L’un més dimonis guaita que en tot l’infern hi hauria;
heus aquí el boig. Frenètic, l’enamorat veurà
la formosor d’Helena en un rostre egipcià.
I el qui és poeta enlaira el seu esguard, i erra
tot delirant de terra a cel, de cel a terra,
i com sa fantasia d’un cos ha proveït
les ignorades coses, sa ploma tot seguit
corre a dona’ls-hi aspecte, i a allò que és ombra fina
una virtut senyala i un lloc, i la nomina.
Eixos delits, si és viva, la fantasia té;
i en cada goig, es pensa que un geni li dugué.
En la foscor nocturna quan el terror impera
un esbarzer tal volta prendreun per una fera.
( Acte V, escena I, en la versió del 1908 de Josep Carner )
Escrita al mateix moment o just després de Romeu i Julieta, és com si a El somni d’una nit d’estiu Shakespeare hi hagués donat una visió més reflexiva i madura de l’amor, parodiant la tragèdia de Verona en la representació de Píram i Tisbe i les corredisses i duels dels amants pel bosc de prop d’Atenes. Una peça adequada per representar en motiu d’un casament, com es veu que va ser el cas. Si la reina Mab presagiava l’amor i la desventura de Romeu, aquí ja hi ha uns intermediaris – els reis i els ducs - entre el món tèrbol i màgic dels insectes i el dels humans plens d’ignorància. L’amor excita la imaginació i El somni és un dels cimals de la imaginació humana. Shakespeare va immergir-s’hi per dir-nos que calen una humanitat i bonhomia com les de Bottom per tocar de peus a terra i prendre’s com un somni allò que ho és. Els malsons de Romeu i d’Hèrmia són replicats contundentment en la capacitat de Bottom d’entendre el seu pas per la volubilitat amorosa - tan pròxima a l’animal: un ase -, com un somni gairebé impossible d’explicar.
( 2 d’agost del 2007, El Punt )
