Un mural de Belfast
Amb prou feines queda un lustre pel centenari de l’enfonsament del Titanic, i per llavors Belfast vol tenir acabada una d’aquestes operacions que Barcelona coneix tan bé; reconvertir en barri urbà el Titanic Quarter, que va ser una de les drassanes més grans del món, si no la més gran. Al XIX, quan Belfast era el motor de la industrialització irlandesa, va obrir-se un canal per dur l’aigua del riu Lagan al port. Amb la terra extreta va fer-se la Queen’s Island. Aquí va instal·lar-se la Harland and Wolff, construtora naval que arribaria als 35.000 treballadors.
D’aquestes drassanes es conserven, ja a la vora dels edificis nous, dues impressionants grues pòrtic, batejades amb els noms de Goliat i Samson. H & W era l’única drassana capaç de construir els transatlàntics que la White Star Line va encarregar-li: l’Olympic, el Titanic i el Gigantic – després de la catàstrofe, van decidir canviar el nom del tercer pel de Britannia.
Amarrat no gaire lluny d’aquestes grues enormes, hi ha l’única resta de la White Star Line, el petit Nomadic, que servia per dur els passatgers de primera i segona classe del port francès de Chebourg a aquests vaixells, massa grossos per fondejar al port. El 10 d’abril del 1912, el Nomadic va transportar els passatgers més rics del viatge inaugural del Titanic. La mitjanit del 14, el Titanic va topar amb l’iceberg.
El Nomadic va servir a altres creuers, i va acabar fent de restaurant flotant al Siena, prop de la Torre Eiffel. L’any passat, les institucions d’Irlanda del Nord van comprar el poc que en quedava i el van tornar a la ciutat on va ser construït. Li falta tota la part superior, és gairebé un derelicte, però, per cinc lliures, hi pots pujar a veure alguns objectes relacionats amb el Titanic, la majoria trets de la pel·lícula del 1997 i que amb prou feines serveixen per donar peixet als turistes. Aviat tornaran a treure de l’aigua el Nomadic, el restauraran del tot i, després del centenari de l’enfonament del Titanic, es convertirà en una de les principals atraccions de Belfast.
Tot és política. Una llegenda interessada diu que el número del casc del Titànic era el 390904, que, llegit al mirall, seria el lema protestant “NO POPE”. Amb el final del terrorisme, Belfast mira d’apuntar-se al negoci turístic. A més de la qüestió del Titanic, edificis, parcs i pubs, Belfast ofereix autobusos i taxis que et porten a fer un volt pels barris protestants i catòlics, amb les banderes i banderetes als carrers, els tributs als màrtirs de cada costat, els murals i els murs que encara separen uns barris dels altres. És una ruta impressionant, per un català.
En un carrer de la part catòlica, veig un seguit de murals. Una caricatura de Bush allarga els dits des dels Estats Units cap a Cuba. “Usa: treu les mans de Cuba”, diu. Després en ve un de titulat “Askatasuna”. El mapa del País Basc ampliat, desenganxat d’Espanya. “No és Espanya, no és França. Autodeterminació pel País Basc.” Una estel·lada cobreix la Catalunya estricta. La taca dels catalans sobre el mapa d’Espanya fa l’efecte d’una pura comparsa, al costat dels gallecs, per subratllar la injustícia important, que és la basca. Així i tot, m’impressiona prou com perquè em torni al cap el paper discret, però al capdavall supervivent, del Nomadic. Després vénen els murals d’Iraq, de Palestina, les brigades internacionals, el Guernica.
( 21 de setembre del 2007, El Punt )
