D’un país, d’unes bèsties

La gent cada dia és més estranya i desconfiada. Tot just fa més de mig any, la nostra consellera d’Interior va anunciar que “si no de forma immediata, en els pròxims mesos”, els catalans duríem a la matrícula un distintiu específic. Doncs bé: encara avui hi ha gent que es posa un burro a la matrícula. La feina que tindrem després per desenganxar-los.

Aquesta indeturable proliferació de pollins ens ha dut, amb el temps, una interessantíssima varietat equina. Avui, a les carreteres catalanes, ens trobem burros vermells, grocs, negres, blancs i quadribarrats. També hi trobem casos de multiculturalisme galopant, cotxes amb un burro i un toro junts, per exemple. El toro és gran i el burro és petit. O a la inversa, o en igualtat de condicions. De vegades, el burro i el toro estan de cares. De vegades estan de cul. De vegades el burro s’enfila incomprensiblement a sobre el toro. Hi ha conductor que enganxa el burro al costat del gat que ja hi tenia, i hi ha conductor encara més de la ceba, amb una processó de burros catalans clavats l’un a darrere l’altre. I després hi ha conductor que reivindica el localisme: a Osona trobem cotxes amb un porc i a Lleida amb un cargol. D’aquesta manera s’ha anat creant el conductor Noè, amunt i avall amb la seva arca d’enganxines. Posem per cas que du un Jaguar. Al voltant de la matrícula hi ha, a més de la marca del cotxe, les enganxines del cargol, el burro, el toro, el gat i un “Neteja’m porc” majúscul que algun gamarús ha escrit amb la punta del dit a la pols del vidre de darrere.

Fa uns dies, al Punt, podíem llegir una carta titulada “No al toro, sí al burro català.” Aquesta carta ja feia un pas endavant en la qüestió del burro i proposava “boicotejar un brandy (conyac) que porta a l’etiqueta un toro dibuixat, si més no, substituint-lo per un altre brandy (tipus Torres o similar, produït a casa nostra) i que a l’etiqueta podria dur-hi un burro”. Era una carta audaç, pionera, que proposava anar més enllà.

Perquè, certament, cada país té el seu animal, i està molt bé; però que se’l quedi. A França, el gall; a Anglaterra, el lleó; a l’Índia, el tigre i a Nova Zelanda, el kiwi – l’ocell. Nosaltres hem triat el burro català i hem de ser conseqüents. Jo estic d’acord amb la proposta del brandy Burro Català, i em sembla un bon pretext per revitalitzar la indústria del país. El brandy Burro Català només seria el començament. És obvi que les pastes Gallo són afrancesades i farem bé de crear unes pastes Burro Català. O la cadena Els Tigres. Ja hem vist que el tigre és l’animal de l’Índia: cal una cadena Els Burros Catalans. I després hi ha els cotxes mateixos. Els Ferrari, que porten el dibuix d’un cavall, o els Peugeot, amb el lleó. Què passa? Que no és un animal de transport magnífic, el burro català?

Farem un vi que es dirà Sang de Burro Català i trobarem la manera que el nostre país tingui la forma d’una pell de burro català. Això si acceptem que el toro simbolitza Espanya. Perquè no hauríem de perdre de vista que Hispania té l’origen més probable en la fòrmula fenícia I-shphanim, que justament vol dir “terra de conills.” Estic pensant en una determinada marca de lleixiu. Quan de temps hem d’esperar per trobar a les prestatgeries del súper un lleixiu Burro Català? I, després, hi ha aquelles noies agradables del Playboy. Les veig: amb les orelletes i la cueta canviades per unes orelles i cua de més entitat.

( 3 de maig del 2005, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant