Plana Basarda

Com més s’acosta el sorteig de Nadal, més s’allarguen les cues a l’administració de loteria de Sort. I no els importa gens, als compradors, que etimològicament Sort no tingui res a veure amb la fortuna, sinó amb la paraula basca zubi, que vol dir «pont».

Jo feia anys que veia al mapa Plana Basarda. Era tan suggeridor, el topònim, en un indret deshabitat i lluny de tot arreu, que gairebé em sabia greu anar-hi i materialitzar el nom. Però el món serveix per això, i al final, aquest estiu, me’n vaig anar a Santa Cristina d’Aro, vaig deixar el cotxe a can Dalmau, al terme de Solius, i vaig caminar fins a Plana Basarda per corriols mig esborrats i antics camins de carro, entre alzines, brugueres i plantacions d’eucaliptus abandonades.

Plana Basarda és un petit altiplà granític i encrespat, d’accés difícil, ideal per defensar-s’hi. Vaig trobar-m’hi una cova i, vorejant el monticle, vaig anar-me enfilant per la roca. Vaig descobrir sitges entre les mates, forats circulars obrats a la roca, plens d’aigua negra i segellats per teranyines, del poble ibèric que hi havia hagut feia 2.400 anys.

No havia vist cap foto de Plana Basarda, i no eren les panoràmiques a la Vall d’Aro que ara tenia a davant, que m’hi havien atret, sinó aquesta qüestió tan vaporosa del nom. El vent passejava la paraula basarda per l’altiplà despullat. Omplia amb ella les venes dels arbres, els feia moure els braços tot a l’entorn, els feia fer onades com a les graderies d’un camp de futbol. Hi havia la navegació dels núvols, el zumzeig obsedit de les mosques, les papallones i espiadimonis, grills, formigues grosses, el rovell d’ou dels líquens sobre el granet, de vegades negre… Tot ho afectava la paraula, tot era, havia sigut, podia ser o seria basardós.

Després, m’he comprat el llibre La Plana Basarda. Història i arqueologia d’un jaciment maleït, editat aquest any per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, que explica la història de «150 anys d’exploracions i de saqueigs» del poblat ibèric, i fa una catalogació acurada de les peces de ceràmica, àmfores, nanses, destrals, puntes de llança, espàtules i monedes que s’hi han anat trobant. A més de l’interès científic, però, el llibre dóna notícies diguem-ne literàries –o sigui, basades en la paraula– sobre l’indret, com ara la llegenda d’un tresor enterrat al punt de la plana des d’on es puguin veure set campanars –enlloc–, o les visites de nazis a la zona després de la Guerra Civil. Ramon Casadellà, carboner, veia passar cada dia uns alemanys per davant de casa. Anaven de paisà, però duien mapes i marcaven el pas marcial. Com que el gos de casa els bordava, van matar-l’hi d’un tret. Els autors del llibre es pregunten: «Buscaven el Sant Graal a Plana Basarda, seguint les tesis de Himler?»

Les mosques m’inquietaven entre els giravolts del vent adust. Quan se n’anava el vent, el silenci era com una placa per gravar-hi el nom del lloc. El llibre desproveeix etimològicament Plana Basarda del sentit paorós. Un delmari del 1585 ja parla de «les planes d’en Basart», que, després, serien «les planes de na Basarda» i finalment donarien «Plana Basarda». Però això tant és. El nom fa la cosa i, com a Sort, la llengua acaba transformant el lloc, tal com el lloc havia transformat abans la llengua, en aquest diàleg del món amb la gent.

( 16 d’octubre del 2007, El Punt )

One Response to “Plana Basarda”

  1. Luetta Radcliffe Says:

    Great blog! Do you have any helpful hints for aspiring writers? I’m hoping to start my own website soon but I’m a little lost on everything. Would you recommend starting with a free platform like WordPress or go for a paid option? There are so many options out there that I’m totally confused .. Any suggestions? Thanks a lot!

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant