Toni Sala

A la sala d’embarcaments, em fixo en aquesta noia alta, mudada i maquillada com si anés a un casament. Hi ha persona que, quan ha de volar, es posa el millor de l’armari, potser per fer bon efecte quan arribi a lloc, o potser per una rèmora dels temps en què viatjar era un privilegi, [...]

Una enganxina clavada a la paret, amb un NO, en majúscules: NO a les cues. A dintre de la O, la silueta d’una cua de gent. Al costat de l’enganxina, el ferro d’on algun dia va penjar un dispensador de números. Ara els números els anava donant un funcionari museístic - cabells blancs, ulleres [...]

Hi ha una casa amb una bandera catalana penjant de la finestra com una llengua morta. A la façana, en ferro forjat, el nom de la finca: Chez nous. Sóc a Ceret, al Vallespir, el poble petit i pictòric dels plàtans grandiosos, oberts per sobre de les teulades. L’aigua baixa per canalets als dos [...]

En aquest estany d’Annaghmakerig, al sud del comtat fronterer de Monaghan, Irlanda, diu que fa uns anys van negar-s’hi un pare i un fill. Que m’hi banyi, però amb compte, i no m’especifiquen res més. Un estany no té gaire a veure amb el mar, que és el que conec. Amb compte amb què? Què [...]

A ca la vídua, de tant en tant, la fotografia del fill desheretat es despenja d’entre les dels altres fills i cau a terra. El dia que van desnonar el fill, el retrat va aparèixer, misteriosament, al final del passadís. A mitjanit, la vídua es desperta. Sent uns copets a la fusta del capçal [...]