El vint-i-cinc de novembre
Ja fa més d’una setmana que, quan arriba el capvespre, el campanar octogonal de l’església es perfila. Els contorns s’il·luminen amb unes línies fines de llum elèctrica, ataronjada, que ressegueixen les vuit finestres d’arc i la corona. Com que la fred ho encongeix tot, la delimitació nocturna del campanar li dóna una presència esquemàtica i entranyable, que la humanitza com si fos un dibuix. Les mèlies del carrer, amb poca fulla, deixen veure, des de sota, el campanar emergint entre els edificis. Les dotze van tocant, Déu s’ha fet home, ha baixat entre nosaltres, etcètera.
Un any es toca amb l’altre. Em diuen que, amb motiu de l’any Dalí, a Figueres encara no han despenjat els llums nadalencs de disseny dalinià que es van instal·lar l’any passat. Avançant-se al calendari, el senyor rector aconsegueix més presència. Tothom ho comenta: mira, has vist, ja hi ha llum al campanar. Si ho comptem, ens sortirà que un de cada deu dies de l’any és Nadal. Si continuem així, per comptes de celebrar el Nadal acabarem celebrant els dies que no ho siguin. Per televisió, ja fa temps que l’anunci de la Lotería Nacional incita al joc - també en horari infantil -, i els llums nadalencs ja són a punt en força carrers, i ja tenim les escultures d’àngels i avets a sobre la portalada de El Corte Inglés.
A les bosses del supermercat ja hi ha el dibuix d’un avet envoltat del “Bones festes”. Al final del passadís de les galetes, en una taula llarga, ja fa dies que hi ha exposades tones industrials de lots de colònies, ampolles de xampany, paper d’embolicar regals, turrons, panetons i tovallons de paper vermell amb el dibuix del Pare Noel. Un dia d’aquests arribaran les ampolles d’aigua, pots de cafè en pols i llaunes de cocacola amb les taques vermelles i verdes de Pares Noels i avets. Les garlandes i les boletes ja pengen del sostre. També s’ha instal·lat un gran avet de cartró de color lila al costat de les caixeres. Aquest mateix avet és el símbol d’una gran promoció que anuncia, exactament tal com ho escric i accentuo, que “En Novembre com més compres més guanyes. Per cada 6€ en torrons i dolços et regalem 1€. Válid del 16 de novembre a l’1 de desembre”.
L’eslògan del mateix supermercat diu “El nadal pot ser com tu vulguis”. Però tothom sap que, per més que tu vulguis, per nadal, tot anirà exactament com cada any. Anuncis de colònia pels grans i anuncis de joguines pels petits. Desembarcament de parenoels cantant el “Jingle bells” amb veu de Sinatra. Comentaris nostàlgics de les tradicions pròpies, denúncies del consumisme, discurs reialment avorrit, articles com aquest que llegeixen. La setamana que ve, implacables, els cinemes estrenaran Una navidad de locos i Sobreviviendo a la Navidad i, efectivament, sobreviure a aquesta pel·lícula – Surviving Christmas, estrenada als Estats Units ni més ni menys que el vint-i-dos d’octubre - serà equiparable a sobreviure al Nadal.
Que bonic és viure, per nadal! Les guerres no són pas més bésties, ni els morts són més morts, ni la materialitat no és pas més descarnada. Hi ha el que hi ha, però aquest intent matusser de ressaltar l’espiritualitat a última hora només aconsegueix delimitar-la, com el campanar que el rector il·lumina, marcar-ne les fronteres: també es veu millor la matèria, llavors, i la nit que l’envolta encara es fa més evident.
( 25 de novembre del 2004, El Punt )
