Un any de fumar
Els móns del món són tan i tan diferents… Potser sí que l’única manera de conèixer sigui participar-hi. Fa un any que vaig encendre la primera pipa; abans d’aquest moment, exceptuant filmacions i retrats, qui sap si havia arribat a veure una dotzena de fumadors de pipa en tota la meva vida. Ara me’ls trobo a la sopa. És com si amb la pipa em fessin senyals de fum. Als estancs, que, per mi, sempre s’havien dedicat a la venta de Marlboros, segells i impresos oficials, ara hi venen tabac de pipa de tota mena, i hi ha pipes de totes mides, materials i formes exposades en vitrines. Persones que no hauria dit mai, ara resulta que fumen amb pipa, i han estat encantades de poder-m’hi iniciar. Un bibliotecari em va escriure en un paper el nom de diverses marques de tabac per començar. Mai li havia vist una pipa. Si avui em trobés la meva mare fumant-se una pipa repapada a la butaca, no em sorprendria gens.
Conscient que era un moment transitori, he anat guardant, per record, les capsetes de llautó del tabac. De saquets n’he comprat pocs; l’estètica és tot un passaport; només per aquestes capsetes de cinquanta grams de tabac ja pagava la pena fumar. Tinc capsetes rectangulars: la petita, blau-cel, de Capstan, que serveix el tabac en làmines, pulcrament posades una sobre l’altra; la capseta més gran, groc ataronjat, amb la banda en diagonal i l’escut al mig de l’Aromàtic de la casa Dunhill. O encara més les capses circulars, daurades, amb etiquetes tan potents que, ocupant només mitja circumferència, fan que ni vegis el missatge antitabac. La verd fosc, luxosa, de la Scottish Mixture, amb la cal·ligrafia de la marca Davidoff; la meravellosa silueta verda d’un home plàcidament assegut al peu d’un roure solitari fumant-s’hi una pipa de la Irish Oak de Peterson… Fins que vaig trobar el meu tabac, també amb una capseta il·lusionant: l’Early morning pipe de la casa Dunhill, amb el dibuix de color blau-matinada i un sol amb els rajos grocs ocupant mitja circumferència, i un gall cantant. Vaig pensar: serà un tabac fluix, si és per la primera pipa del dia. Després vaig veure que, al contrari, era una pipa per treure’s la son. Obrir una capseta d’aquestes i olorar el tabac fresc era només un preludi per endevinar amb quin perfum em rebria casa meva a partir d’ara.
El fumador de pipa és entusiasta i proselitista. La primera pipa me la vaig comprar jo a l’estranger. Josep Maria Espinàs me’n va regalar una d’anglesa, preciosa. La meva dona em va regalar la tercera. A tots els que m’hi han ajudat els puc dir que he entès què significa omplir, encendre, degustar lentament una pipa. He sentit el crepitar del tabac i m’ha sabut greu no poder tenir encesa la pipa com un encens – un defecte que té el tabac és que s’ha de xuclar si no vols que s’apagui.
Com que no fumava prou, he tingut el problema que se m’assecava el tabac. El tabac sec no val res. Fresc és cremós i complex com qualsevol plaer; sec és esquerp i simplot com qualsevol rostoll. Un fumador que vaig conèixer a Palamós em va aconsellar que posés una tros de fulla d’enciam amb el tabac, que així s’aguantaria fresc. Vaig estar a punt de creure’l, però a l’últim moment, amb la fulla a la mà, ho vaig deixar córrer. No volia acabar-me fumant una amanida.
Fa exactament un any que vaig començar a fumar amb pipa. Volia poder començar el 2006 amb la ferma decisió de deixar de fumar. Ara, amb la llei antitabac, em costarà una mica més.
( 30 de desembre del 2005, El Punt )
Gener 8th, 2011 at 10:37 am
Si t’animes a deixar de fumar, encara que sigui amb pipa, els guanys en salut es fan notar ràpid i són vitals.
Et deixo un tutorial que et pot ajudar a alliberar-te del tabac: http://coachingcat.wordpress.com/2010/10/22/encara-fumes-animat-a-guanyar-salut-tutorial