Xavier Duran
En molt poc temps, Xavier Duran ha publicat tres volums més. Duran és autor de vint-i-quatre llibres i d’un munt d’articles, però la seva feina de divulgació científica sobretot és coneguda pel programa que dirigeix, El medi ambient, un dels espais més antics de TV3: setze anys de programa diari dedicat a la ciència.
«Parlem succintament dels llibres que acabes de treure. Les històries que les paraules amaguen explica l’origen d’una seixantena de paraules. Què té l’etimologia que fascini tant els catalans?» «No ho sé. Arreu em trobo gent molt diversa interessada en l’etimologia… Potser perquè, des de la Renaixença, mantenir, treballar la llengua, estudiar-la, ens ha importat.»
«L’artista en el laboratori (pinzellades sobre art i ciència) és un estudi sobre el pes de la ciència en l’evolució de les arts plàstiques. Poses l’exemple d’artistes que han pensat que la ciència esvaïa la màgia de la realitat, potser perquè pensaven que l’art té un fons màgic…» «El coneixement ajuda a comprendre. És igual que el comentari d’una obra artística: no li treu màgia, només te l’explica.» «Constantment, l’art ha fet servir la ciència per atansar-se més a la realitat. En el fons, art i ciència busquen el mateix?» «El científic vol explicar, però l’artista també interpreta. Tots dos són creadors, però el científic ha de fer prediccions i models que vagin d’acord amb la realitat. A l’artista se li pot dir que una obra és absurda, però no hi ha un sistema de contrastació exacta com té la ciència. Si un quadre expressa o no una idea de l’artista és molt difícil de saber. En ciència, els avenços poden anul·lar teories anteriors. Einstein qüestiona Newton, però Picasso no anul·la Rembrandt.» «És més corrent que l’art aprofiti la ciència que no a la inversa?» «Galileu havia estudiat pintura, potser va ser important. Però l’artista també ajuda el científic a reflexionar.»
«Franquisme via satèl·lit (Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona) és una anàlisi del tractament que la premsa va donar a l’Sputnik i a l’arribada de l’home a la Lluna.» «L’Sputnik el fan els soviètics, l’arribada a la Lluna és dels americans. Un és per sorpresa, l’altre és un fet esperat. Un és quan hi ha censura prèvia, amb una llei de premsa dictada en temps de guerra; l’altre ja és una altra llei i situació. Hi ha fets curiosos. Per exemple, que se censuri al mateix Franco. Va fer un discurs dient que l’Sputnik s’havia pogut llançar perquè Rússia era un estat fort…»
«Com la tenim, la divulgació científica, al nostre país?» «S’ha deixat bastant de banda des del món intel·lectual. De ciència, n’hi ha: el que falta és divulgació. Tenim investigadors de primer ordre, però publiquen en anglès, naturalment. Després poden fer coses en català, però fins i tot el Contribution to science de l’IEC és en anglès. La ciència costa de vendre, en català o en castellà.» «Suposa cap problema, el català, en si mateix, com a llengua científica?» «No. Tot està molt ben adaptat, tenim el Termcat… La meva impressió és bona. Fa quinze dies, es va presentar un clàssic de la literatura sobre bioquímica, Stryer, un llibre de referència del qual ha sortit la sisena edició. L’IEC n’ha fet la traducció catalana gairebé al mateix temps que es feia la castellana. S’han trobat amb termes molt específics, que no s’havien traduït mai al català, i s’ha fet una feina de consulta i adaptació ben natural.»
( 2 de febrer del 2008, El Punt )
