Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda és l’escriptora més llegida de la nostra literatura. S’ajunten a l’entorn dels seus llibres tota mena de persones, d’adolescents a gent gran i de lectors ocasionals a lletraferits conspicus.
“Tres grans figures m’han ajudat en la meva feina. Són Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Josep Carner.” Rodoreda es reconeixia en dos poetes i un narrador líric, tres creadors de l’idioma literari català modern. És important: al cor dels seus llibres hi ha una llengua que baixa dels afluents principals de la nostra tradició, modernitzada amb la radicalitat del Grup de Sabadell i de la novel·la forana contemporània més experimental. I pasta aquesta llengua, paradoxalment des de l’exili, en l’oralitat de barri barceloní.
L’oralitat li dóna un to molt reconeixible, de tan proper. Rodoreda és una escriptora que et parla a cau d’orella. T’explica de tu a tu, cruament, els desenganys íntims que hem vingut a viure. S’ajup per acostar-se’ns i ens diu, confidencialment, des de la profunditat d’unes entranyes compartides, com una amiga que ens coneix bé: siguem valents. Entre nosaltres, no ens hem d’enganyar.
( Biblioteca de Mataró, Guia de Recursos, Abril 2008 )
