Single man ( desperado )
“Massiu” va començar-se a fer servir massivament d’ençà d’aquelles “armes de destrucció massiva” que van servir de pretext per envair l’Iraq. Més endavant, ZP va denunciar que Aznar, després de l’11M, havia intentat un “engaño masivo”.
Avui l’adjectiu massiu campa alegrement pertot arreu: l’huracà Rita va provocar una “fugida massiva”, els immigrants fan “assalts massius” a la tanca fronterera de Melilla i, segons llegeixo, va haver-hi una “assistència masiva a la primera conferència del cicle sobre Josep Pla”. Patim una profusa i nodrida, àmplia, reiterada, altíssima i abundant, abundosa, copiosa, generosa i quantiosa utilització d’aquest adjectiu.
La introducció massiva de la paraula “single” va començar la setmana passada. Per anar escalfant el Saló Singles que havia de celebrar-se el cap de setmana, els diaris van publicar unes enquestes fetes pel portal d’internet Parship.es (“Encuentra aquí el amor de tu vida”). Segons l’enquesta de Parship.es (“Relaciones serias y duraderas”) a 10.000 clients seus, un 79% reconeixien obertament que en aquells moments estaven buscant parella. L’enquesta no donava dades sobre què caram feia l’altre 21% a Parship.es (“Método único de emparejar”).
En això dels anglicismes, els italians ja fa temps que ens passen la mà per la cara. Zucchero Fornaciari té aquella gran cançó, Nietzsche, che dice?: “Single man, single man / desperado.” Perquè s’insisteix molt en els avantatges del single, però el Saló estava ple d’agències buscaparella. I, quan en un poble hi ha casament a la vista, es fa notar: et trobes aquells llençols penjats en un pont, sobre la carretera nacional, proclamant-ho als quatre vents: “Montserrá y el Pelao han pringao!” O fotocòpies clavades amb cinta adhesiva a les parets i fanals del barri, amb la foto dels afortunats: “Feliciteu-los!” I els comiats de solter, a exposició pública: un ganàpia amb els cabells i la barba blancs, disfressat de nen, amb pitet i un mamet gros com una carbassa, portat en un cotxet pels amics de quaranta anys, cridant i tocant botzines al voltant seu. Corre el rumor que el Turista Incívic també ve a Barcelona a celebrar el comiat de solter.
Però casar-se més tard és conseqüència de viure més anys - no a l’inrevés – i pagar-se un pis no és tan fàcil. Jo també tinc amics singles. Una amiga, un amic, tots dos sols, emparellats diverses vegades, afanyosos buscant la mitja taronja. Ni la mitja síndria, no haurien trobat. Buscaven massa. “Tu no saps què és estar sol”, em diuen. “Però si us passeu el dia amunt i avall, amics aquí, amics allà! Però si la solitud de debó és la que es viu en companyia!”
Dissabte. Un pastís de nata altíssim enfront d’un pas zebra. Era una núvia amb el cigarro a la boca. El va tirar a terra, va aixecar una mica el peu, va trepitjar la burilla, va regirar la sabata i així la va estrenar. El nòvio anava gris. Van donar-se la mà, van travessar el carrer, i cap al monestir.
Diumenge. Tornant de missa, l’àvia em repeteix, rient, què ha dit el capellà: “ahir vam tenir un casament. Ja veieu quin goig que fan tots aquests rams de flors. Ara veurem quan duraran.” Tota la parròquia ho va entendre. L’última frase no anava pels rams.
Abans s’estava solter. Avui s’és single. Hem d’entendre el single, doncs, com a unitat de llarga durada. Per fer una broma suada i d’abans del CD, el single s’ha tornat LP de la mateixa manera que, segons el capellà, l’LP té molts números per acabar single. El món continua girant, tot i el canvi climàtic.
( 8 d’octubre del 2005, El Punt )
