Toni Sala

“Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res. “ M’ho està dient Carles Miró pel Messenger, en la conversa que ara hi tinc [...]

És un carrer tranquil, estret i sense comerços, de manera que hi passa poca gent a peu, a part dels veïns de sempre i el carter. Però la primavera ha capgirat el temps i ara, cada migdia, hi veig passar el mateix vell. Un vell amb un bastó. Fins ara no havíem vist mai aquest [...]

Si pengéssim una selecció dels seus gravats, uns mesos, als passadissos de les escoles, o - en aquests temps d’hipocresia - a les parets dels instituts, els nostres fills rebrien una formació plàstica, històrica i moral incomparablement més profunda que fent-los quedar una altra hora a classe.
Però és una idea massa il·lustrada – massa il·luminada [...]

És tan lluminós aquest final d’abril que els peixos brillen com miralls a sota mar. Quina enveja els submarinistes, que els poden anar a veure! A la peixeteria del mercat, els veig agonitzant sobre els llits de glaç.
“Ara ve el temps del peix blau”, diu el peixeter, “que al maig arriba al seu punt, ni [...]

A la famosa entrevista de A fondo, Rodoreda, que és a punt de publicar Quanta, quanta guerra…, diu que no sap ben bé què pensar-ne; a estones la troba una novel·la genial, i a estones troba que no li agrada gens.
Quanta, quanta guerra… està dividida en tres parts. La primera és de les millors coses [...]

Aquest Sant Jordi, el Centre Cultural Blanquerna de Madrid –Alcalá 44, exactament on tenia la seu la Secretaría General del Movimiento– va presentar les Meditaciones en el desierto de Gaziel. És un dels llibres més importants del vint català, il·localitzable en idioma original. Inesperadament, va comparèixer el nou ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, [...]

Quanta, quanta guerra… es mou en un territori oníric, entre la realitat i la fantasia. Al final del segon capítol, Adrià Guinart diu: “Vaig arribar al front adormit”. En algun moment, el mateix Adrià es pregunta si quan viu no està somiant, i quan somia si no està vivint. El somni i la realitat [...]