Astrològica
«Ningú no sap exactament com passen les coses, no et comprometis a esbrinar-ho.»
No és cap cita de Sèneca o de Montaigne. És el meu horòscop de dimecres passat, segons el diari El Punt. No sóc supersticiós, es veu que porta mala sort, però és raonable pensar que té més números d’encertar-la una predicció que no pas el silenci. De manera que aquesta setmana he anat seguint els horòscops. L’horòscop d’El Punt és breu, poètic i permet interpretacions variades, com han de ser els oracles. I d’una humilitat pròpia d’un astròleg que té la modèstia de no firmar les seves profecies. «Ningú no sap exactament…» Com pot dir això, un astròleg? Doncs perquè sap exactament que hi ha tota una tradició de profecies malparides, que no t’ho acaben de dir tot, i d’incauts que les segueixen i s’hi estavellen fatalment.
Els àries ja havíem començat la setmana amb una altra mostra de modèstia futurològica: «Ningú no sap què passarà demà, però segur que tu et trobaràs millor que avui.» Per consoladora que sembli, no és la predicció amb què voldríem començar el dia. Sobretot si el dimarts, que segons l’astròleg havia de ser millor que el dilluns, se’ns profetitza això: «Passaràs un dia extremadament avorrit i intranscendent, que no et portarà enlloc.» Algun problema amb els àries, senyor astròleg? Dijous: «Avui et pots arribar a sentir molt decebut, tot i que només serà un petit lapsus.» Lapsus? Quina setmana! Divendres: «Buscar la manera de construir els espais naturals que necessites és inútil. No els fa l’home.» En altres paraules, passa d’horòscops, que no hi ha res a fer.
Als anys seixanta i principis dels setanta es van publicar tot de best-sellers que relacionaven el nazisme amb les ciències paranormals. Les aventures d’Indiana Jones comencen amb una cursa amb els nazis per trobar l’arca perduda. L’astrologia va estar molt de moda a l’època dels feixismes, com és natural en moments d’irracionalitat. Hitler va fer divulgar un horòscop de l’any 1923 que li profetitzava que seria führer –«salut, noble Macbeth, que seràs rei!»–. Va posar a treballar el seu astròleg de capçalera, Karl Krafft, en la teoria que Nostradamus parlava d’ell amb el nom de Hister –era el nom que antigament es donava al Danubi–. Durant la guerra, la intel·ligència britànica feia publicar en diaris d’arreu del món prediccions astrològiques contra el führer, per desanimar-lo. Va arribar a haver-hi una guerra d’astròlegs, quan un hongarès, Won Whol, va assegurar als anglesos que podia preveure què profetitzaria Krafft a Hitler, de manera que els aliats podrien avançar-se-li. Els camins que l’home troba per abandonar-se al destí poden acabar sent així de curiosos i bèsties. Karl Krafft no va preveure que Hitler l’acabaria condemnant a un camp: si ho hagués previst, potser ho hauria evitat, però, llavors, on hauria quedat la seva ètica professional? Pot, un astròleg, desprestigiar la seva professió carregant-se les seves pròpies profecies? La predicció del futur té aquest problema, que el modifica. Futur previsible, iogurt caducat.
Apagades de llum, explosions de gas, sequera, avaries i xocs de trens, fuites nuclears, depressió blaugrana, por que s’enfonsi la Sagrada Família, pèrdua de nord catalanista, crisi econòmica… Cap astròleg podia avisar? Ens hauríem estalviat l’estrès i, de rebot, que Saura se’ns els hagués de gastar aplicant el fengshui.
( 24 de maig del 2008, El Punt )
