Fira d’agost

Aquesta setmana, al meu poble han muntat les atraccions per la fira de la festa major, que serà els primers dies d’agost. M’hi vaig estar passejant dijous, a mig matí. Hi havia àvies amb néts i molts nens amb banyador, perquè la fira és a tocar de la platja. Feia olor de crema bronzejadora. Era un gust, per les criatures, veure aixecar les atraccions. Autos de xoc, casetes de tir, tómboles, cadires voladores, pesca de tortugues, remolcs carregats de paquets enormes: uns Reis d’agost. «Mira, el Pulpo!» Plegada a dintre el tràiler, l’atracció semblava un pop amagat a la roca.

Els operaris anaven amunt i avall, carregant peces i eines estrambòtiques, bruns, amb guants i sense samarreta. Un home penjava en un arbre l’anunci d’un circ. Es va haver de plantar una grua per aixecar la muntanya russa. Uns magribins polien les carrosseries dels autos de xoc. Els responsables de l’escalèxtric infantil provaven els bafles, entre un frankfurt i una parada de xurros. Tot aquest treball, ahir al vespre va desembocar en un cafarnaüm de música i llums estridents, una benedicció pel repòs estival.

Juliol i agost són els mesos forts de les festes majors i, per tant, de les fires. Un gitano que porta una petita tómbola em va explicar que venia de la festa major de Sant Andreu de Llavaneres. D’altres arriben d’altres parts. A cada poble, cada any es troben els mateixos. L’animador de les curses de camells de plàstic, un homenet inquiet, amb cua i veu de fumador, anava atrafegat amunt i avall controlant el muntatge de les vuit atraccions que té en aquesta fira. És propietari d’algunes més, ara mateix a Blanes. Se’l veu satisfet. L’èxit de la seva parada ve de com ell mateix retransmet, amb el micròfon a la mà, una competició tan ximple com una cursa de camells de plàstic que avancen una mica cada vegada que els jugadors fan entrar una piloteta a un forat.

L’home de la tómbola preparava els premis. Anava posant-los als expositors. Arribava una furgoneta. «Artículos para la feria.» Va descarregar caixes de joguines de plàstic pels firaires. Una noia mestissa traginava una bossa plena de peluixos.

El pròxim dimarts 5 d’agost, l’endemà del final de la festa major, com una mena de comiat, al meu poble els firaires organitzen el que en diuen «la festa del nen». Fa anys que funciona. És l’últim dia de fira. Els pares ja en tenen la pipa plena, i la butxaca buida. Llavors totes les atraccions, per un dia, rebaixen els preus al cinquanta per cent.

Fa un any, coincidint amb la festa major del meu poble, van arribar les notícies de la crisi borsària americana. Ara, diaris, governs i particulars, tothom parla d’aquest estiu com de l’últim d’una època de vaques grasses. A l’estiu tota cuca viu, vénen a dir: després ens ho trobarem. Agafeu aire. Si no heu vist les vaques, per què badàveu. Les empreses han començat a acomiadar o a tancar abans que la crisi les arrossegui. Pugen l’atur, l’endeutament, la inflació. Baixen la borsa, el consum, les perspectives de creixement. Enfonsada la bicoca immobiliària, queda la pròrroga del turisme: fins al setembre. Això se’ns anuncia. Ramats de vaques magres. Aquest any, els autos de xoc, les muntanyes russes, el tren de la bruixa i la casa de la por han agafat molta potència. La fira hipnòtica d’aquest agost l’haurem de veure amb ulls d’adult.

( 26 de juliol del 2008, El Punt )

2 Responses to “Fira d’agost”

  1. Fira d’agost — Zona Bloc Says:

    [...] Fira d’agost [...]

  2. Fira d’agost — Zona Bloc Says:

    [...] Fira d’agost [...]

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant