Bernat Metge
Durant una temporada de la meva adolescència, vaig portar una llibreta de somnis. Ni idea d’on para. Pel fet d’haver-lo redactat, però, tinc a la memòria, més fresc que la majoria de records de l’època, un somni recorrent d’aquell període. És aquest: trobar-me al volant d’un cotxe en marxa sense conduir.
De totes maneres, sempre que es pugui, té molta més gràcia fer de guionista dels teus somnis. Et fiques al llit, apagues el llum i engegues el projector. No hi ha com deixar-se caure per la cascada cap al fons del precipici triat, allà on les imatges es barregen en una escuma de sabó, per netejar-hi les imperfeccions, la incomplitud del dia. El gran reivindicador dels somnis creatius va ser Miquel Bauçà, que a Els somnis (Editorial Empúries) va escriure: «TOTS ELS SOMNIS SÓN LA VIDA / i també l’art, absoluts, / és a dir, no hi ha formes / més perfectes: són la fi / del que va preveure en Darwin.»
Ho explico perquè ara ha sortit una nova edició de Lo somni, de Bernat Metge (Editorial Barcino). Segons un amic que hi entén, aquesta és l’edició definitiva. De manera que n’he parlat amb l’editor, Stefano M. Cingolani.
Bernat Metge va ser empresonat i processat en relació amb la misteriosa mort del rei Joan I l’any 1396 mentre caçava. La lectura que fins ara teníem de Lo somni és la que Martí de Riquer, amb els seus dots detectivescos, va donar-nos: Metge l’hauria escrita per exculpar-se de l’assassinat del rei. Fantàstic! Un dels nostres grans escriptors implicat en un cas d’assassinat! Què més volem, la immoralitat sempre fascina. Però Cingolani ho desmenteix: «El rei Martí estava al cas del que passava, de manera que Bernat Metge està segur que l’alliberaran i per tant no li cal demostrar que és un bon noi. Lo somni s’ha d’entendre com una apologia del rei Joan, del rei Martí i de la monarquia en general, en uns moments de dificultats polítiques.» Efectivament, Martí l’Humà treu Bernat Metge de la presó. El 1402 l’escriptor ja torna a ocupar el seu càrrec de secretari.
«Bernat Metge», diu Cingolani, «s’agafa com a pare de la prosa catalana moderna, dóna nom a la col·lecció Bernat Metge i enceta Els Nostres Clàssics l’any 1924. Té un paper ensenya, però la interpretació de Riquer el fa un personatge difícil. L’arracona moralment.» En aquesta nova edició, Lo somni torna a ser «una obra d’investigació humana, dels problemes de la configuració i el destí de l’home. Com a investigació moral seriosa no pot donar respostes clares i inequívoques, però, sobre la problemàtica humana, és de les obres de més alt nivell de l’època».
«Lo somni tindrà poca repercussió. Si s’hagués escrit en llatí no seria tan bonic, però hauria tingut la possibilitat de circular per Europa. Aquí no hi havia un públic prou format.» Cingolani ja havia donat aquesta idea l’any 2002 a El somni d’una cultura: Lo somni (Quaderns Crema). «Metge es posa a dialogar amb una cultura que aquí no hi és: els lectors que somiava no hi eren. Però sempre somies que les coses canviïn, que igual que tu hi ets, hi haurà altra gent com tu. Després el citaran Martorell i Ferran Valentí, però no haurà servit de model intel·lectual.»
Per mi que l’aclariment d’aquest embolic de Bernat Metge com a participant en l’assassinat del rei Joan restitueix al llibre una qualitat dels somnis. Jo penso que només en els somnis la complicació deixa de ser la principal gràcia d’aquesta vida.
( 24 de juny del 2006, El Punt )
