Terrassa
Dijous passat, a quarts de cinc de la tarda, a la plaça Salvador Espriu de Terrassa hi havia una furgoneta blanca amb una antena parabòlica al sostre. De la furgoneta en sortia un cordó negre que anava fins a una càmera. Em vaig acostar a la presentadora, una joveneta vestida amb roba fosca, i no precisament de mudar, menys arreglada que els seus col·laboradors per donar a la pantalla una imatge de carrer. Li vaig preguntar de quina tele eren i què passava. Em va dir que m’esperés. Vamos un poquito pillaos de tiempo.
Eren del programa Tal cual te lo contamos d’Antena 3 TV i entrevistaven en directe Carmen Martínez després del judici que acabava de tenir a Terrassa mateix. Carmen Martínez és una transsexual que treballava de mosso de magatzem en una empresa tèxtil de la ciutat. Fa dos estius es va operar per canviar de sexe. A alguns companys de magatzem no els va convèncer la idea, van començar els insults – transvesti de mierda, vas pintada com un pallasso, maricona–, l’empresa va treure-la del magatzem, va posar-la a netejar lavabos, ella es va deprimir i finalment van acomiadar-la perquè «provocava mal ambient laboral entre els companys».
Continuo pel carrer Coromines, on hi ha l’antiga Fecsa, convertida en un Viena elegant. Baixo fins al carrer Major –popularment, la calle lo’ banco’ – i la plaça Vella. El centre de Terrassa és molt semblant al de Sabadell però en petit. A les cinc, les fulles dels plàtans continuen caient, les botigues van obrint, fa un fred que pela i tot s’omple de gent. Aquí hi ha els establiments amb tradició, els bars de tota la vida, les terrasses amb estufes i la catedral estranyament remodelada, a joc amb la botiga del costat. Fa quatre anys que Terrassa torna a tenir bisbe, després de mil tres-cents anys sense.
Al carrer Gavatxons hi havia hagut la llibreria Grau. Ara hi ha un edifici nou a mig construir. Can Grau era famosa per les piles de llibres acumulats. Era una d’aquestes llibreries prèvies a les allaus de novetats i la informatització, com encara en queda alguna, penso en la Geli de Girona. S’explica que quan el fill Grau va anar a fer la mili va deixar una motocicleta Gimson a dintre la llibreria. Quan va tornar ja no va trobar-la. Van passar els anys, el pare Grau va morir-se i el fill va voler posar una mica d’ordre. Remenant llibres, va sortir la moto. La va exposar a l’aparador dient, ja l’hem trobada.
Al capdamunt del carrer Gavatxons hi ha una petita plaça triangular amb un lledoner i una font. És la placeta de la Font Trobada. Terrassa n’és plena, de fonts. Seques i amb cartellets que indiquen que no tenen aigua a causa del decret de sequera de la Generalitat del 3 d’abril del 2007. Tal dia en farà dos anys, del decret. Com se sol dir, ha plogut força, des de llavors.
L’ajuntament és al Raval de Montserrat, un edifici modernista amb motius de fruites i flors, segurament per descarregar-se del gran pes industrial de la ciutat. El mercat de la Independència ara celebra el centenari. La Rambla està tallada per les obres del perllongament del tren. El nucli de Terrassa està envoltat de naus industrials. Moltes s’han anat convertint en cases adossades i blocs de pisos, sobretot els últims anys. Com arreu, hi ha grues sobre tot d’obres a mig gas o directament aturades per la crisi immobiliària. Les crisis que aquesta ciutat industrial ha passat cíclicament deuen haver-la entrenada. Sortint per l’autopista, veig Terrassa com en un clot de xemeneies i grues.
( 22 de novembre del 2008, El Punt )
