Setze

Si resulta que és un altre divendres avorrit, hivernal – i fins i tot fred! – a Girona, i resulta que ets en un bar del nucli antic, amb els amics, al peu de les escales de la catedral, i resulta que tens un Jeep Wrangler vermell aparcat a fora, i que els amics et diuen que tenir un 4×4 no vol pas dir que en tinguis prous per pujar amb aquest 4×4 l’escalinata de la catedral, llavors, tu, què has de fer? Doncs, si et queda una mica d’humanitat, t’enfiles al 4×4, poses la tracció a les quatre rodes, enfonses el pedal del gas i puges escala amunt els noranta esglaons fins a la portalada, i, quan ets a la plaça dels Apòstols, et mires els amics, petits, a baix de tot de l’escala, que aplaudeixen, i, per comptes de sortir de la plaça al carrer, gires cua i tornes a baixar els noranta esglaons, naturalment, i encara quan ets a mitja escala fas un gir de 180 graus, i així arribes a baix de culs, per rematar l’espectacle.

I, al cap de quinze dies, a Girona encara es parla de tu.

Ara deixem estar que, treballant d’advocat, puguis pensar en responsabilitats penals. Deixem estar que, treballant d’advocat, se’t pugui acudir que, al peu mateix de l’escalinata que baixes, hi ha ni més ni menys que la càmera de vigilància de l’Audiència Provincial, lloc on es fan els judicis.

Fora d’aquests petits detalls, tot té molta lògica.

L’únic que estranya és que no hagués passat abans, i que no s’hagi repetit. L’any passat, les vendes de 4x4s van pujar un 12,6 per cent. Si deixem al marge furgonetes i camions, un de cada deu vehicles que es van vendre el desembre passat van ser totterrenys. Sembla mentida, no? Doncs fixa-t’hi, ciutadà: safaris pels carrers i Paris-Dakars que van del pis a l’escola i del súper al pàrquing.

Jo ho relaciono amb els nou rics del ciment.

Hi ha tot un moviment europeu en contra dels 4×4 urbans, criticant que, fora de pagès, el totterreny és inútil. És clar que és inútil: per això agrada. Perquè la gràcia del luxe és justament que sigui inútil. També es critica que els 4×4 gasten el doble que un turisme corrent. Doncs d’això es tracta: que no tothom se’l pugui pagar.

Hi ha luxes que no es veuen. No és el cas. Aquest és un luxe ostentós de nou-ric. Consisteix a navegar per l’asfalt com un portavions entre barquets de paper. Ningú n’ha de fer res, de la violència tan essencial que és l’ocupació física de l’espai. Més ocupen els autocars turístics, i n’estem encantats.

És important que et vegin, per això els 4×4 són alts com torres i desproporcionats i grotescos, i per això n’hi ha tants de metal·litzats desfilant pel carrer com lingots de plata, i per això n’hi ha tants de negres i lacats, com aquests Hummer bèl·lics que sembla que per comptes d’un 4×4 vegis aparcada una pistola.

El problema és que quan un luxe s’estén també es devalua. De cop, el 4×4 que tenies al garatge es converteix en una cosa vulgar. Quan tots els veïns tenen un 4×4, el luxe s’esvaeix i el vehicle queda despullat. Llavors, què et queda? Doncs, per exemple, la tracció a les quatre rodes. I la tracció a les quatre rodes, en una ciutat, per què la vols? Per pujar la rampa del pàrquing? Per superar una fulla seca al paviment? Per esclafar burilles mal apagades?

Si resulta que ets al peu de les escales de la catedral de Girona o de la montanya de Montjuïc, només has de posar-hi la lògica. El 4×4 ja el tens.

(18 de gener del 2007, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant