Costa Brava 0.8

L’altre dia vaig anar a una cala rocosa del meu poble a mirar el temporal. Vaig seguir un camí de ronda perfectament assenyalat, amb baranes de fusta sobre els espadats. Tot era gris, no circulava cap embarcació, hi havia grans onades i una gavina morta sobre una roca, estimbada per un cop de mar.

Aquell ambient tèrbol, els pins movent el cap, el mar farinós que t’esquitxa de sal, em va sorprendre la poca expectació que aixecava. A les ciutats amb port la gent va a veure trencar les onades a l’escullera però l’espectacle natural de les roques estoiques a una mar que escumeja de ràbia no tenia públic. Ningú més que jo. Potser és un espectacle incorrecte, vaig pensar, per salvatge.

Quan fa un segle Ferran Agulló va donar el nom de Costa Brava, segurament copiat d’uns escrits de Costa i Llovera o de Gabriel Alomar referits a la Costa de Tramontana mallorquina, tan semblant, l’èxit va ser absolut. Batejar és certificar que una cosa existeix. Si no crear-la almenys descobrir-la. De cop es va veure que existia una costa específica i que era brava. Fins llavors només hi havia hagut unes platges, unes cales, unes roques, una gent i una llum. I un explorador molt per davant de tots els altres, un pioner, Joaquim Ruyra, que ho havia descrit des de Blanes, just des de la frontera d’aquell país nou, i que cinc anys abans del bateig d’Agulló l’havia posada sobre el paper com mai més ningú ha tornat a fer-ho, a Marines i boscatges. Li havia faltat batejar-la. Si a l’any tres hagués donat al seu llibre el títol amb què a l’any vint el va rebatejar, Pinya de Rosa, qui sap si avui no diríem Pinya de Rosa per comptes de dir Costa Brava. Com a artista que era, Ruyra havia intuït un espai. Havia creat una costa. Però va batejar-la Ferran Agulló i només s’ha de llegir el famós article Per la Costa Brava per veure de quina manera tan casual.

Sis anys després de l’article d’Agulló, Ruyra va fer el discurs de comiat d’uns Jocs Florals a Lloret. Va publicar el discurs a la revista Catalunya amb el títol de La Costa Brava. L’any 1928 Ruyra torna a publicar aquest escrit al volum Entre flames. El discurs és el mateix però el títol és diferent. Ara el titula La Costa Serena. Costa Serena pretén rebatre Costa Brava. “El nom de la costa brava sol suggerir la imatge d’unes ribes poc hospitalàries, abruptes cavernoses, sinistres…”, escriu. Massa tard. Costa Brava ha triomfat. També es podria discutir si la costa que descriu Ruyra als seus llibres és més aviat brava o més aviat serena. Per mi que és més aviat brava. Però podem pensar que reivindica Costa Serena per contrarestar l’altra denominació, per aigualir, aplacar, contrapesar una mica aquest Brava que una persona intel·ligent i precisa com ell per força havia de trobar tendenciosament monocroma.

Doncs jo contemplava aquell temporal i pensava que hauria hagut de tenir-se per tot un aconteixement. El primer temporal de la tardor. Retransmetre’s en directe per televisió i ràdio, donar-ho a les notícies. Convertir la contemplació dels temporals gironins en un ritual català. I en canvi allà el tenia, deixat de la mà de Déu, sense espectadors. Tantes càmares que posem a tot arreu, no en quedava cap per aquell espectacle? El temporal abandonat, sol, que vagi fent, sobre les roques, la farina i el talc i la batidora.

Tinc la sensació que efectivament la costa gironina – la conec prou bé, sóc d’allà – és més brava que serena. No perquè pugui dir-se científicament, sinó pel fet que nosaltres l’hi anomenem. Per alguna cosa el nom va triomfar. En aquest món de pocs matisos, el nom fa la cosa, sí, però aquest nom el l’hem triat nosaltres. Hi ha hagut altres propostes – la Catalunya Grega, la Costa del Corall, la Costa del Turista de Saldo -, i totes han respost a la mirada que hi posaven els batejadors. Jo crec que Costa Brava hi escau perquè no som un país prou civilitzat per valorar-la, per apropiar-nos de la bellesa que ens ha tocat i allà la tenim, abandonada, fent front tota sola als temporals de la mateixa manera que ha hagut de fer front sola al turisme i a l’espoliació.

( Reu+, novembre del 2008 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant