Dret de vaga

.

Al país de la injustícia, no hi podia haver justícia.

Al país de la ignorància, l’ensenyament era una broma.

Quan algun treballador de la justícia o de l’ensenyament protestava i deia que no era culpa seva que no hi hagués justícia o que l’ensenyament fos una broma, els amos es posaven les mans al cap i contestaven:

- Desagraïts! Ganduls! Feu bé la vostra feina i calleu!

Era com si l’amo de la fàbrica de motos digués als seus treballadors:

- Desagraïts! Ganduls! Em monteu malament les motos, la meitat surten sense rodes, els manillars són torts, la gent té accidents i es mata per les carreteres!

Però als treballadors no els arribaven rodes, ningú els havia ensenyat com adreçar manillars i, de fet, quines ganes de complicar-se la vida, perquè l’amo cridava molt però mai acomiadava ningú. No calia, al país no hi havia cap més fàbrica de motos i les lleis no en permetien la importació – amb les degudes excepcions, naturalment, perquè l’amo bé que anava amb una Harley-Davidson.

Però és que, si no, en què s’hauria distingit?

One Response to “Dret de vaga”

  1. Toni Sala » Blog Archive » Professors Says:

    [...] En solidaritat amb la vaga, em salto el mutisme dels dijous. [...]

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant