Dret de vaga
.
Al país de la injustícia, no hi podia haver justícia.
Al país de la ignorància, l’ensenyament era una broma.
Quan algun treballador de la justícia o de l’ensenyament protestava i deia que no era culpa seva que no hi hagués justícia o que l’ensenyament fos una broma, els amos es posaven les mans al cap i contestaven:
- Desagraïts! Ganduls! Feu bé la vostra feina i calleu!
Era com si l’amo de la fàbrica de motos digués als seus treballadors:
- Desagraïts! Ganduls! Em monteu malament les motos, la meitat surten sense rodes, els manillars són torts, la gent té accidents i es mata per les carreteres!
Però als treballadors no els arribaven rodes, ningú els havia ensenyat com adreçar manillars i, de fet, quines ganes de complicar-se la vida, perquè l’amo cridava molt però mai acomiadava ningú. No calia, al país no hi havia cap més fàbrica de motos i les lleis no en permetien la importació – amb les degudes excepcions, naturalment, perquè l’amo bé que anava amb una Harley-Davidson.
Però és que, si no, en què s’hauria distingit?
Març 19th, 2009 at 11:05 am
[...] En solidaritat amb la vaga, em salto el mutisme dels dijous. [...]