Cala Banys Cocktail-Bar

Passa igual que amb les persones. Hi ha llocs que, una vegada coneguts, no cal insistir-hi gaire perquè, més que no amb ells, ens relacionem amb la seva existència. És en aquest sentit que el coktail-bar Cala Banys se m’ha tornat un dels pocs recons imprescindibles del planeta.

Per arribar-hi, aparcareu al Passeig Marítim de Lloret de Mar. Enfilareu el camí de ronda en direcció a Blanes. De seguida tombareu per un penyal. Des d’allà, als peus del monument a la dona marinera, descobrireu una cala rocosa i arbrada, amb palmeres verdes i pins sinuosos, dominada per una gloriosa senyera solitària al capdamunt d’una asta confosa entre els troncs. Al peu hi ha una estructura de metall i vidre. És el Cocktail-Bar Cala Banys.

Si fa bon temps, aneu-hi de dia. Seureu preferentment al Mirador de Lleveries. El senyor Lleveries era pintor. Cadires de vímet, taules de vidre i ombres de tamariu. Demaneu un cocktail una mica pujat, perquè sou a primera fila: des d’aquesta popa natural, tota l’atenció es concentra en els jocs de l’aigua amb el sol, amb el granit i amb el blau fosc de la mar, blau ratllat com talc per quilles de llanxes, creuers, patinets, esquiadors aquàtics i una barca lenta amb pescador al timó inclòs. Les gavines repeteixen a l’aire l’amfiteatre de la cala. Us sorprendrà el soroll d’un capbussar-se inesperat: cabells rossos, banyador negre. Cala Banys és plena de banyeres naturals. L’home que llegeix La Vanguardia a la taula del costat també parla alemany. Reconeixereu una cançó.

- I tant: Sinatra.

Però, si fes tempesta, aneu-hi de nit. Podeu aparcar a sobre mateix del local. Llavors seureu a dintre, naturalment, al costat de mar. No us perdreu les esquerdes que fan els llamps a l’horitzó, com si la nit hagués d’enfonsar-se al so de les tronades, i us embadalirà el goteig d’una atzavara tremolosa, i sentireu al clatell l’escalfor de la llar amb campana de vidre que crema al cor del local. La música té un volum educat, permet la conversa, i l’entrada, a partir de les deu, és prohibida als menors de setze anys.

I acabareu dubtant si aquest local va construir-se especialment pel lloc que ocupa o si va ser la Costa Brava sencera que va ser creada perquè pogués construir-s’hi un dia un bar així. La mestressa, que és del país, protesta:

- La gent ni s’ho imagina – diu. – Sempre es parla de Lloret per dir-ne mal!

Beguda engarrafada i preservatiu de discoteca: es refereix a això. Però aquest contrast també juga a favor del Cocktail-bar Cala Banys,fins a cert punt l’amaga, el resguarda, i al cap i a la fi la del turista d’espardenya i la nostra són, en el fons, una mateixa alegria.

Convé conèixer Cala Banys per saber que, siguem on siguem, a qualsevol hora, mentrestant, a Cala Banys s’hi està donant el lloc oportú en el moment indicat. Convé constatar-ho i, després, anar pel món amb aquest trumfo a la butxaca.

( Maig del 2001, Descobrir Catalunya )

2 Responses to “Cala Banys Cocktail-Bar”

  1. Núria Talavera Says:

    Aquest post, tan evocador, m’ha portat un record de Cala Banys que tenia realment oblidat, una nit com la que expliques, de tempesta, a l’estiu, com ho havia pogut oblidar? Tens raó, convé conèixer (i re-conèixer) Cala Banys. Gràcies

  2. pitu hernàndez Says:

    Toni, la mestressa de cala Banys crec que és filla de l’escriptor Esteve Fàbregas. D’aquest home es poden trobar uns quants llibres a la col·lecció biblioteca Selecta. Era amic del dibuixant Cesc, que li fa els dibuixos de les portades. A les proses mig de ficció del llibre “Un ciri a la processó”, Fàbregas parla del Lloret de fa cinquanta anys.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant