Edgard A. Poe

Fins l’any 1809, el món no va estar preparat per rebre Poe i Gogol.

Poe ha tingut molt pes en la cultura catalana que Gogol, no pas menys infernal, segurament més terrible. Poe ens va arribar en francès. Treu el nas aquí i allà. Descaradament a Els sots feréstecs; a Josafat, amb un bany de Zola; Ors hi va veure la fórmula gairebé científica de construcció de poemes; Riba el va, directament, traduir; Calders va fer-li un bany de surrealisme en blanc i negre a les Cròniques de la veritat oculta; Espriu va versionar-ne El corb; i Rodoreda, sobretot Rodoreda, va renovar-lo amb tota la mala bava que era capaç, en el conte més terrorífic de la nostra literatura, Una fulla de gerani blanc.

I aquí m’hi perdo, però tots convindrem que al cap de dos-cents anys estem afectats per les mateixes pors o paranoies que Poe va descobrir pel món de la literatura. Fa pocs dies hem tingut un episodi televisat de La màscara de la mort roja amb el nom de grip nova. L’alteració de la consciència, la por, la por de la por i que en definitiva el món que veiem no sigui el real, passat per Philip K. Dick i internet, ens va donar Matrix.

Per molts anys a l’honestedat d’aquestes pors.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant