Sardanes

Una màquina d’espavilar ocells de nit va ser un dels millors llibres de l’any passat en català. Jordi Lara hi va descriure el creixement d’un noi enmig del món sardanístic. No és un llibre sobre sardanes, encara que molta gent s’ho pensi, sinó sobre la creació. Això no treu que llegint-lo accedeixis a un món molt ric, molt pròxim i molt desconegut. La sardana és un paisatge sonor i quotidià que de vegades sembla d’accés complicat. Jordi Lara en parlava l’altre dia a Mataró.

“La sardana és una averració històrica,” va dir. “La música popular és la música de l’ara i l’aquí. No vol transcendir. La sardana és d’arrel popular, estava pensada perquè els pagesos de l’Empordà ballessin quan sortien de missa els diumenges. Però ha sobreviscut cent cinquanta anys i encara aguanta. Al primer terç del vint, amb l’arribada de les músiques de ball de París i d’Amèrica, la sardana hauria hagut de desaparèixer com tantes altres dances. És molt més excitant agafar la parella per la cintura que donar-li la mà. Però en aquells moments es va crear un moviment de sardanistes militants, que hi veien un significat més enllà de la dança, un sentit identitari. Als anys vint, per exemple, s’associa a la sardana el valor de la polidesa moral. Hi ha un llibre de Josep Miracle, Nostra dona la sardana, que diu que ballar sardanes et fa millor i més pur. Les bones noies van a sardanes, les que no ho són tant van a l’envelat.”

Aquest paper simbòlic encara es va enfortir durant el franquisme. Potser l’hi ha anat en contra, al final? “Això la va fer sobreviure. És amb la democràcia que ens ho replantegem. Als setanta i als vuitanta, van començar a sortir cobles fetes per mainada i gent jove. Als noranta ens hem trobat que la dança està decandint i en canvi la música puja. Ara ens trobem amb el coblisme versus sardanisme.”

Com anem de compositors? “Ara hi ha compositors boníssims de música per cobla. Ros Marbà o Brotons estrenen constantment. Hi ha cicles a l’Auditori, al Palau… Avui és un molt bon moment per la música i en canvi la dansa continua sense trobar un sentit afegit.“

El públic de sardana al carrer és el mateix del de les sales? “S’està començant a dividir. Hi ha el melòman i després hi ha el sardanista. És diferent. Segurament el públic musical és més jove, i el de la dança és més gran.”

Hi ha altres músiques d’arrel popular que han tingut més difusió. La música celta, per exemple. “És que pels irlandesos la música és el primer signe d’identitat. Pels catalans ho és la llengua. Faig un programa de televisió sobre música i dança des de fa anys i mai m’havien fet tant cas com amb aquest llibre. Aquí la música no és tan important com l’expressió literària. Però hi ha hagut intents. S’ha mirat de modernitzar el so. Als vuitanta, la Companyia Elèctrica Dharma va fer una mena de big band amb cobla. L’Elèctrica té un èxit increïble, per Europa. S’han fet més provatures. La sardanova de Santi Arisa incorporava una base rítmica moderna però respectava el ritme de la sardana, o sigui que es podia ballar igual. Però tenia el problema que era cara. Marcel Casellas va fer la transardània, amb instruments de cobla en clau de jazz… S’han fet provatures. En cobla hi ha diversos corrents, el que està a favor d’una cobla de carrer i els que volen una cobla de cambra, per fer la música de Garreta, Serra o dels compositors actuals. Hi ha cobles que aspiren més a la sala de concerts que al carrer.”

( 4 d’abril del 2009, El Punt )

2 Responses to “Sardanes”

  1. agenda v Says:

    This is the perfect webpage for anybody who
    really wants to find out about this topic.
    You know so much its almost hard to argue with you (not that I personally would want
    to…HaHa). You certainly put a fresh spin on a topic which has been written about for ages.

    Wonderful stuff, just wonderful!

  2. download Says:

    pes 2018 unlimited money…

    Toni Sala…

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant