Pla de Grau

Tips de robatoris, la setmana passada alguns pagesos van muntar guàrdia de nit al Pla de Grau. Aquells dos puntets incandescents entre els camps foscos són dos pagesos arrupits, fumant, amb l’esquena contra la paret d’una barraca de formigó. Les autoritats els diuen que muntar una vigilància per torns no és legal. Però els pagesos estan acostumats a fer-s’ho sols i confien poc en l’autoritat. I són a casa seva. De les onze de la nit fins a les sis del matí, aquells dos pagesos van muntar guàrdia.

Ells i els seus avantpassats s’han passat la vida al tros, però fer nit al camp els ve de nou. Aquesta nit hi ha núvols baixos i no es veu res. Només, lluny, entorn del pla, els llumets dels hotels de Blanes, del barri de Sant Lluís de Palafolls i de la indústria de Malgrat. La plana és un camp negre. Les esteses de cols, api, espinacs, coliflors i enciams no es veuen. Però quan es tanca un sentit se n’obre un altre, i ara els sorolls arriben sense interferències. Els grills, el mussol, el picar del tros de plàstic d’un hivernacle.

“No servirà de res”, diu un dels pagesos, que a més és caçador.“Els diaris n’han parlat molt. S’esperaran. Ara, si tornen, els enxamparem. Robar, s’ha robat sempre. En temps d’estraperlo, m’ho deia el pare que s’havien ajuntat mitja dotzena d’homes a fer guàrdia de nit, també. Llavors ens arrencaven les patates. Però robar a dintre la barraca… Robar un motocultor, robar un tractor… Aprofitar la nit del partit del Barça… Si fos per la crisi, robarien menjar. Les aixetes, ni per ferralla valen. I en van robar més de cent, i no te’n donaran més d’un euro per peça. On s’ho enduran? Vaig fer una inversió en vàlvules electròniques. Aquí em poden fer molt de mal. I aquelles aixetes trencades amb martell, que no les van poder treure? Se’m van carregar sis bombins de mil dos-cents euros, i un tractor no és cap broma…”

“Ara amb la crisi passen més negres, negres que devien treballar a la construcció, però els negres no són. Els negres són de la família. On han robat més és a la vora dels càmpings… Te’n recordes, en Martí? Ara ho ha tancat, però abans, perquè no li passessin pel camp, plantava l’última feixa abans del càmping d’enciam romana. No voleu romana? Doncs aquí teniu la romana, no cal que em trepitgeu la trocadero.”

“Ara refresca. Ha començat a tirar tramuntana. Quina hora és?”

“Les cinc.”

“És la primera nit que passo amb un home.”

Clareja i reapareixen la serra de Miralles, les Guilleries, la gran mola del Montseny. El castell de Palafolls i la torre de Sant Joan de Blanes. L’estesa de verds comestibles del Pla de Grau, tres quilòmetres quadrats de terra fèrtil al delta de la Tordera. Les piles de caixes de plàstic, els pous, les barraques i les canyes. Els negres van arribant amb bicicleta. Les figuretes humanes es veuen, de lluny, com si fossin aquí. No hi ha obstacles, tot és pla. Tirarà el garbí, com cada dia. Durà gavines i olor de mar. Els falciots volaran sobre els camps. El tren de rodalies passarà cada mitja hora. Els dos pagesos que han fet nit al ras saluden els treballadors. La campanya de l’escarola s’està acabant, s’han d’esporgar les tomaqueres, aviat tocarà arrencar patata. Al fons, entre els camps i la mar, hi ha els càmpings. A la sorra de la platja hi ha una gran rulot abandonada i un xiringuito pels campistes amb aquest nom, no me l’invento, Tú a mi no me conoces.

( 23 de maig del 2009, El Punt )

One Response to “Pla de Grau”

  1. Xavier Palau Says:

    Al fons,entre els camps i la mar, hi ha els càmpings.A la sorra de la platja hi ha una gran rulot, on hi viu el sr. ramon i el seu gosset i un xiringuito visitat per gent de tots els recons de catalunya, conegut pels nostres arrossos,les nostres pizzes artesanals, i el pollastre a l´ast.
    Xavier Palau. gerent del ¨xiringuito¨Tú a mi no me conoces.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant