Les pròpies meditacions intel·lectuals

“Que un escriptor posi les seves pròpies meditacions intel·lectuals, que podria vendre per un preu baix com a assajos, en boca de personatges construïts artificialment, i que són més remuneratives quan les diu la gent en una novel·la, potser sigui una bona jugada financera, però no és literatura.”

Em ronda el cap aquest tros de Cyril Connolly.

No pas per parlar dels personatges, perquè a la ficció tot és personatge. El que trobo interessant és aquesta idea del preu.

Potser per aquí baix som més mentiders que per les terres i cultura de Connolly, perquè jo diria que al voltant meu l’assaig és més car que la ficció. De ficció n’estem saturats, i no crec que sigui per un nivell superior de la prosa d’assaig.

En el fons no deu ser ben bé així, perquè la ficció, de ficció, no en té res, i en canvi l’assaig sí que respon al que entenem per assaig. No sé si m’explico: l’assaig és provisional i la ficció és definitiva, i per això l’assaig és ple d’afirmacions i negacions i frases taxatives, i en canvi la ficció té sempre un nucli d’ambigüitat. No se m’acud cap més prova que el temps, per mesurar una veritat. La veritat és pretèrita, nosaltres li anem sempre a davant i no ens atrapa. Per això diem la paraula ficció, ficció de veritat.

L’assaig no hauria de ser més car que la ficció. El nostre cas potser demostra que estem acostumats a viure en la provisionalitat, o sigui en precari.

( També hauríem d’assegurar-nos que aquest microassaig no sigui una microficció. )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant