Steven Berkoff

Parlem del “dolent de la pel·lícula” volent dir que hi ha un malvat que és l’altra cara del protagonista bo, que de seguida identifiquem. Steven Berkoff ha interpretat al cine aquesta mena de personatges, al moll de l’os de la convenció, per exemple a Octopussy, de la sèrie James Bond. Després de treballar-ne l’arquetip, ha dut a l’escenari les reflexions.

Shakespeare ja no és Shakespeare sinó la tradició que ha generat; sobre aquesta idea hem vist alguns dels millors espectacles shakespearians. A Shakespeare’s Villains, Berkoff presenta una lectura d’aquests dolents de la pel·lícula passant-los per la història de la interpretació de cadascun, en teatre i cinema i des del punt de vista de l’actor shakespearià, per qui el fantasma de Laurence Olivier té tant de pes com el del pare de Hamlet. L’intèrpret, ens diu Berkoff, ha de trobar-hi sempre alguna cosa nova: “la imaginació del públic és com una balena, i tu ets el capità Ahab.”

Sobre l’escenari nu, doncs, vestit de dalt a baix de negre, Berkoff dicta una masterclass divertidíssima sobre els malvats shakesperians més eminents, recorrent al comentari de text, la nota erudita i l’acudit. Amb profusió d’idees, d’intel·ligència, de picades d’ullet, i amb un recurs constant a la mímica, situa, caracteritza i vesteix gestualment els dolents de la pel·lícula. Excitada la imaginació visual, revisitem Iago, Ricard III, Shylock, el matrimoni Macbeth, Hamlett mateix – un serial killer! –, Coriolà – un nen mimat que després compara amb Clinton – i Oberon. Berkoff fa disseccions concomitants amb la caricatura, una barreja de dibuixos animats i del Dario Fo més bufonesc. Desplega a l’escenari una mena de Shakespeare abreujat. Ens explica els arguments des del punt de vista del malvat i, sobretot, de l’actor que ha d’interpretar-los. En dóna monòlegs, diàlegs i accions, sempre amb una suavitat i un “tu ja m’entens” que vénen de tota una carrera d’actor, amb un espectacle molt rodat, i acabes amb la sensació d’haver tingut la fabulosa sort de coincidir a la barra del bar d’un hotel de Santa Susanna amb un Falstaff que t’ha explicat els seus coneixements de gat vell al món del teatre shakesperià, amb tanta anècdota, proximitat i seducció que te’n tornes a casa del tot satisfet i admirat.

(24 de juliol del 2007, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant