Consideracions marginals sobre Porcel (9)

Però Porcel llegia o, més probablement – i ja és molt – fullejava els autors joves. Vaig fer-li arribar a través de l’editorial el llibre Bones notícies. No sé si va llegir-se’l, però sí que va elogiar-lo en alguna columna. M’ho va fer saber per algú altre uns dies abans.

Bones notícies va sortir amb una portada que es veu que només a mi va agradar-me. Hi apareixia jo de cos sencer, de nit, amb un fons d’hamburgueseria MccDonnald’s. Els llibreters s’avergonyien de posar-lo a les taules, se’n van vendre quatre i el llibre es va acabar retapant. Va tenir una crítica molt dolenta de Pons Puigdevall al Punt i una de molt bona de Joan Triadú a l’Avui. Va inspirar a Vicens Pagès una columna que em va deixar veient visions, perquè es carregava l’últim llibre de Quim Monzó i recomanava el meu. Monzó feia temps que no tenia males crítiques, i El millor dels móns en va tenir de molt injustes. Jo no puc valorar el meu llibre. No tinc ni idea del que escric, cosa que no impedeix que ho defensi. Però en aquell moment em va semblar que Pagès no era l’únic que contraposava els meus contes i els de Monzó, i el comentari elogiós a la columna de Porcel no va poder escapar-se de la sospita que no era tant per elogiar-me a mi com per promoure’m en una partida d’escacs literària en què convenia deixar enrere Monzó.

Quines misèries! Potser em va tornar al cap la mirada de Porcel, aquella meva interpretació: la importància de la preeminència. I qui era l’únic que podia discutir-li, i des del seu mateix diari, la preeminència a un ego voraç com el seu? Com un reflex de la meva pròpia mesquinesa, la sospita va enterbolir-me el valor de l’elogi de Porcel.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant