Consideracions marginals sobre Porcel, 11

L’article de Pagès va sortir naturalment a El Periódico. Tot això que he dit fins ara, però, contradiu un article perfectament redactat de l’editor de Porcel en el moment de la seva mort, Emili Rosales, aparegut al suplement cultural de La Vanguardia, diari que mai en tota la seva història s’havia abocat com aquest cop en les exèquies d’un escriptor, de la llengua que fos. Al seu article, Rosales tractava Porcel de gegant i, bon professional, feia alguna afirmació digna de contraportada de llibre  – “Pocas veces un escritor ha tenido una influencia tan marcada sobre su tiempo.” Però és més interessant com poden variar no ja les valoracions sobre un autor, sinó sobre un fet que semblaria menys subjectiu: la continuïtat que ha tingut la seva obra. Tot el que he dit de les influències sobre la meva generació és negat en aquest article. Si l’escriptor és sempre part interessada del negoci, l’editor ja no en parlem.

“La atracción que ha ejercido Porcel sobre las nuevas generaciones es muy visible en el campo de los modelos novelísticos. Así, el equilibrio que existió una vez entre por una parte la narrativa minimalista, ingeniosa, hipotética, lingüísticamente austera, y por otra, la novela de raíz personal y visceral, con resonancias culturales, históricas, míticas, de lenguaje jugoso, se ha roto a favor de la segunda. Esta última entiende la literatura como una fundación: crear para crearse. La vida misma del escritor, una aventura, una búsqueda en la que no se descarta tener que atravesar las líneas enemigas.”

Com feia el mateix Porcel, Rosales oposa la novel·la de Porcel al tipus de literatura monzoniana, fent la trampa de costum, que és negar a Monzó la “raíz personal y visceral”, les “resonancias culturales, históricas” i el “lenguaje jugoso”, acusació d’una puerilitat digna d’un Sam Abrams. No fotem, no hi ha literatura sense “raíz personal y visceral, resonancias culturales, históricas, y lenguaje jugoso”.

2 Responses to “Consideracions marginals sobre Porcel, 11”

  1. Imma C. Says:

    Baltasar Porcel és un bon escriptor, amb uns llibres més aconseguits que altres.
    Es va crear moltes antipaties amb la seva manera de ser. La malaltia el va fer més humil.
    Em sembla que en fas un gra massa, hi ha molts altres temes per escriure, tot i reconèixer que s´ha de parlar de tot.

  2. allau Says:

    Doncs a mi m’interessen molt aquestes consideracions sobre el personatge i l’autor. Porcel sempre em va intrigar, potser perquè el poc que en vaig llegir no justificava la seva enorme reputació. I pel que es va veient, és una excusa immillorable per parlar gairebé de tot.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant