Consideracions marginals sobre Porcel, 16

Quan he tornat a veure Porcel, des de llavors? Vaig poder convidar-lo a grups de lectura que organitzo en biblioteques. Va venir a Tiana i a Mataró a parlar dels seus llibres. En tinc molt bon record. S’explicava esplèndidament i el públic s’hi sentia molt a gust. Gens de fantasmades, al contrari.

Després va venir el càncer i tot es va aturar. Com sempre en aquestes malalties, rumors, comentaris i notícies espigolades d’aquí i d’allà.

A les jornades d’homenatge que se li van dedicar a la Pedrera, Àlex Susanna va convidar-m’hi a donar el meu punt de vista sobre l’obra de Porcel. Porcel seia a primera fila, passada l’operació del limfoma i amb la gorra resultant de les sessions de quimioteràpia. Va ser amb la transcripció del parlament d’aquell dia que vaig inaugurar aquest blog.

Vam tornar a coincidir en un grup de lectura i, després, a l’octubre, a la fira de Frankfurt, quan la cultura catalana va ser-hi convidada. Érem al mateix hotel. Vaig baixar a esmorzar i vaig trobar-me’l sol en una taula. Vaig alegrar-me de tornar-lo a veure, ja sense la gorra. Vam parlar una estona. Estava una mica amoinat perquè la noia que havia d’acompanyar-lo a veure uns editors alemanys no arribava. Em va dir que si volia podia acompanyar-lo a veure aquells editors i que me’ls presentaria. Potser estarien interessats a publicar-me. Sempre va estar generosament disposat a ajudar-me.

Com que l’hostessa no arribava, vam decidir anar-nos-en sols a la fira. Jo i el meu anglès petit podíem fer-li més o menys d’intèrpret. Sí, tenia sentanta anys i havia passat per una operació de càncer de cervell, però vaig quedar parat de com posava la directa i caminava a davant meu cap a veure aquells editors, pujava escales, s’esmunyia entre els badocs per passadissos i passadissos de parades de llibres, com l’animal que ensuma i va de dret. Pel camí jo vaig haver de fer-li la pregunta que tothom devia fer-li llavors, com un repte, gairebé: si relataria la seva experiència amb la malaltia. Va contestar-me que no, que de moment estava en una altra cosa. De la mateixa manera, una vegada m’havia dit que ell no faria una biografia de Jordi Pujol. Era mostra de la força del fort, que renuncia als camins obvis i busca que fins i tot s’hi oposin.

L’entrevista va ser a peu dret i anant per feina. L’editor li demanava la versió catalana del llibre que encara havia de publicar, i ell li deia que per tal dia la tindria. No recordo quin llibre era. Però em va deixar parat les poques manies que gastava.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant