Toni Sala

Haig d’atrapar el meu grup, però és impossible. Més que per les fites, endevino el camí pels muntanyistes que veig aquí i allà.
Arribo a una petita glacera d’uns cinquanta metres, paret vertical, però de relliscada no estrictament mortal. Els alpinistes la van passant un per un. Observo que tots van amb els bastons. Això m’entreté [...]

El peu ha de trobar com sigui la manera de seguir. La motxilla du escrita la paraula antixoc, però no crec que valgui contra la pedra del fons de l’abisme.
M’arrisco a insertar el peu en un entrant minúscul. Poso l’altre a l’espai desocupat. Trec ràpidament el peu arriscat i comprimit, i ell mateix es busca [...]

Res atrau el cos humà com un altre cos humà, i per això les pintures i les estàtues de Maillol ens hipnotitzen. Coneixem bé el subjecte de la nostra pròpia persona despullada, el començament i final de nosaltres mateixos. I així i tot, les seves estàtues ens poden arribar a semblar irreals: ja fan la [...]

Les crestes tenen sorpresa, arribes al capdamunt i darrere se n’hi amagava una altra a traició. No em giro mai perquè no vull saber el camí que em tocaria refer si em rendeixo.
L’equip pioner ens torna a esperar assegut. Ja no es veu ningú als voltants. És una immensa deixalleria de pedrots granítics blancs.
Encara no [...]

Solitud d’alta muntanya? Sembla el passeig de Gràcia. Alpinistes a darrere meu i alpinistes a davant. Tot just ara, passada la primera cresta, el personal comença a dispersar-se. Uns van per aquí i uns altres van per allà. Alguns te’ls retrobes perquè heu agafat el teu mateix camí, però hi ha tantes maneres com vulguis [...]

Jo era socorrista i tenia setze o disset anys. Ara en tinc trenta-set. Ella en tenia sis. Va ser molt curiós, tot plegat, perquè els socorristes… Ja m’explicaràs, amb disset anys, en una platja, amb els prismàtics… És difícil concentrar-se en la feina.
Nosaltres estàvem a dintre la caseta, no sé si fent una cura. Jo [...]

Sempre a davant de l’expedició, el meu amic Y. té temperament verdaguerià. Darrere seu, jo sóc un noucentista esgarrifat. Els ressagats ens afanyem per atrapar el grupet dels pioners, abans que tornin a guanyar l’avantatge fatídic que ens estira. Quins figaflors! La nostra motivació va lligada a ells amb unes cordes de la mida de [...]

Sí que hem pujat. Som a Lluna.
No queda gens de moqueta verda, només hi ha granit blanc i terra dura. El primer grup gamba sense esforç, però amb una punta d’exageració, segons el meu punt de vista. Es van fent petits. Arriben al cim d’un turonet i s’asseuen a esperar-nos.
Queda decidit. Hi ha els pioners [...]

S’hi està tan bé, quan ja tens el que volies. Per fi una parella, o una feina, o una casa, o un embaràs… Però és d’una intensitat tan alta que l’has de rebaixar.
I rebaixant-la, veus el problema. Ara que tens l’avió, necessitaràs combustible. El combustible val un ronyó. El ronyó val el seu pes en [...]