12 d’agost del 2009, 19h
Faig anar els bastons amb la cura i parsimònia d’un gondoler xaruc i meticulós.
Passat l’estany comencen els arbres antropomòrfics i humanitaris, una barana de braços acollidors, verds esponjosos, amb tot de vida entorn seu.
Passem sobre unes roques mig submergides en una mar d’ortigues. Arribem a l’estany. La resta del grup ens hi ha esperat molta estona però tenen la paciència de deixar-nos remullar els peus.
Quin bon bany que seria.
Continuem bosc avall confiant que arribarem abans de les vuit al petit refugi on hi ha un servei d’autobusos que et porten a Benasc.
Baixem molt accelerats amb por de perdre l’autobús.
