12 d’agost del 2009, 21h

Camino sobre brases però no fan llum. És de nit. De tant en tant topo amb una pedra i és pitjor que si  aquesta pedra s’hagués desclavat sola i em martellegés quinze o vint vegades qualsevol dit del peu, o si algú amb una navalla m’aixequés de cop les tapes de les ungles.

Fa cap a dues hores que caminem. El cul de la muntanya no arriba. Evito mirar les parets, tots aquests pins maregen. L’Éssera passa pel fons.

És una pista plana. De vegades sobresurt algun pedrot.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant