12 d’agost del 2009, 22h

Al càmping no hi ha cobertura pels mòbils, ni cabines, ni recepció. Un matrimoni de campistes francesos tenen una tarjeta amb els telèfons d’un parell de taxistes. No acaben de creure’s que haguem baixat a peu des del refugi de dalt. No insistirem, de fet hem baixat des de dalt de l’Aneto.

En algun moment el mòbil rep senyal i aconseguim contactar amb un taxi. El taxista parla des del llit. Busquem altres números i acabem tornant a despertar el taxista. Ara s’ha emprenyat. No vol venir-nos a recollir. En ple mes d’agost a quarts d’onze del vespre no hi ha taxis a Benasc. Gran infraestructura turística.

Mirem de fer llàstima als campistes francesos però no serveix.

- Tornarem a peu – diu Y.

Fa setze hores que estem tornant a peu. Hi ha un principi d’insubordinació.

- De cap manera.

Ara mirem de fer llàstima a uns campistes joves. La innocència i el vigor dels joves. Un noi ens acompanya amb cotxe la mitja dotzena de quilòmetres que deu haver-hi entre el càmping i l’aparcament de l’hospital on tenim la furgoneta.

- El Aneto? Yo nunca he subido. Lo llaman el Rebientamachos.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant