Presseguer florit

En el turó més petit

- on cadascú juraria

que entre l’oratjol destria

un bell presseguer florit -,

·

Venus fou visible als ulls

del merlot de la ribera;

allí s’ajustà, lleugera,

son cinyell o bé sos rulls.

·

Tocatardans la conversa

ens féu, i en ésser al turó

sobtem l’aparició

en el moment que es dispersa.

·

Aquest poema en quartetes encadenades fa part d’un cicle de vuit peces, Verger, en què Carner combina dos tòpics literaris d’origen clàssic, freqüents a la seva obra, d’acord amb l’estètica i els gustos noucentistes que ell mateix va impulsar: els tòpics del locus amoenus – paratge de la felicitat sensorial – i el pas irreparable del temps. El verger és aquest locus amoenus, en el cas de Carner empeltat del paradís terrenal de la Bíblia. La florida dels fruiters és una metàfora de la brevetat de la plenitud i la bellesa, freqüent a Arbres. La sèrie de vuit poemes comença amb un d’introductori, el primer vers del qual és “Les coses que vaig plantar”: podem entendre que aquests fruiters tant representen la joventut com l’obra primerenca i noucentista de l’autor. A Arbrissons d’ahir, que tanca el cicle, aquests fruiters han envellit i ja no enamoren. Les “veuetes balves” moren per terra, improductives.

Presseguer florit és una narració i, al mateix temps, un enigma que el lector ha de resoldre. És la continuació del poema anterior, Senyals de març, on feia aparició “una donzella que espera”, clarament, l’arribada de l’amor.

Carner bandeja d’entrada tota grandiloqüència passional que poguéssim atribuir a l’amor. El que ens expliqui passarà en un entorn assumible i real, “el turó més petit”. Entre guionets, Carner difumina la presència d’aquesta florida efímera: dient que “juraríem” haver-lo vist, nega, afirmant-la, l’existència del presseguer. No farà pas que un ciutadà del segle vint vegi a Venus. A nosaltres, el que ens sembla veure és un presseguer florit. La ironia és que qui veu sense cap mena de dubte la deessa és el merlot, i que nosaltres hem doncs de veure la deessa a través dels seus ulls. Venus és representa la bellesa, l’amor i la fecunditat. El mes que se li consagrava era el d’abril, justament el mes que els presseguers fan la florida. Tornem al verger florit: la flor més material és la que es convertirà en fruita. Aquest “merlot de la ribera” ens assenyala la presència, indispensable als locus amoenus, d’aigua refrescant. Amb els ulls del merlot veiem una Venus propera i actualitzada, que es posa bé el cinturó o s’arregla els rínxols. És la ironia carneriana, la desacralització civilitzada de l’amor.

L’estrofa final explica l’incident que ha motivat el poema. Els protagonistes humans, òbviament una parella, s’han encantat i se’ls ha fet tard. Quan arriben al turó, sorprenen “l’aparició / en el moment que es dispersa.” No cal dir perquè s’han distret. Així i tot, quan se n’adonen, ja és tard. En el moment que el descobreixen, Venus, l’amor, furtiu i efímer com el presseguer florit, ja se’ls escapa de les mans. Ves quina història d’amor.

( Comentari per una projectada edició d’Arbres de Josep Carner )

One Response to “Presseguer florit”

  1. long term side effects of omeprazole Says:

    Don’t lay down, exercise, or bend over after consuming.
    The number of lesion sites (P Omeprazole is labelled for use
    for a maximum of 90 days in horses. For example,
    omeprazole, a drug that treats stomach problems, is marketed under the brand name Prilosec, while
    its S-enantiomer, esomeprazole, is called Nexium.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant