Toni Sala

Dimarts, un llençol que el meu veí tenia estès va volar fins a un tros de teulada de casa. Vaig tornar-li el llençol i a canvi ell em va convidar a casa seva. No em vaig fer pregar. No hi havia entrat mai, i està bé saber què tens a l’altre costat de paret. Al [...]

Ni l’endemà tampoc, quan l’smart ja no hi era. De moment, els diaris no han tornat a parlar de la desapareguda. M’enfilo a la muntanya per tres motius. Per llenya, per aigua i per fer alguna cosa. Estic d’acord que hauria ara mateix de dedicar aquests posts als grans perills que en aquests moments amenacen [...]

Ahir a la tarda hi havia un smart solitari aparcat en un mirador de la carretera de Tossa. Em va estranyar no veure el conductor enlloc. Vaig acostar-me a la barana. A baix costejava una llanxa vermella. Se sentien les veus, que ressonaven per l’amfiteatre del precipici. De terra estant, les veus de les barques [...]

L’International Herald Tribune publicava dimecres a primera pàgina una gran fotografia en colors de Berlusconi al costat d’un bust de marbre. Fent-se retratar al costat d’un bust clàssic, il premier donava un missatge clar. Cal·lígula va nomenar cònsol un cavall, va fer-li fer una quadra de marbre i una menjadora d’ivori. No era un exemple [...]

Hi ha una realitat més lenta, gens amagada però gens immediata. No sé si més madura. Però necessita més temps. A quaranta anys, l’home és un pollastre rostint-se a l’ast. Sé de què parlo perquè a casa vam tenir una rostidora. Un oncle meu s’hi va passar un estiu suant. A cada broca hi enfilava [...]

Tot arriba treballat. Els intermediaris no paren. Aquell home que es pren cada dia de la vida un parell de cafès però es morirà sense haver-se ni imaginat la fruita d’on surt, la flor blanca que la precedeix, l’arbre, la plantació. Ens pesquen el peix. Si no a la tele, em sembla que no he [...]

Estaven fent classe a quart d’ESO. De cop es va obrir la porta, va entrar el director i va cridar: “Abaixeu la pantalla dels portàtils immediatament!” El director va endur-se’n els portàtils dels alumnes. Al despatx, va mirar què tenia cada alumne a la pantalla. No va servir de gaire. Va enganxar el parell de [...]

“- Creu que un escriptor s’ha de conèixer a si mateix per escriure? – Sí, ha de tenir un grau elevat de consciència sobre si mateix abans de saber com s’ha de sentir amb les altres personalitats. Ha de tenir una identitat de si mateix força ben assentada; d’una altra manera, les altres personalitats i [...]

S’arrosseguen tot el dia. S’arrosseguen a l’hora de sortir. Arrosseguen el dinar fins a l’hora de sopar. Els primers dies de l’any són d’arrossegament. Deu ser la hivernació. A l’hora de començar, tot pesa. Els llibres s’arrosseguen. Els carrets de supermercat. Les branques sense fulles. El sol, que ni acaba de sortir, ni s’acaba d’encendre, [...]

Tinc autèntica passió per les eines. Quan te ve una persona al taller i diu: deixa’m un… I tu li dius: ei. Un moment. Les meves eines són les meves mans. I li dius molt sèrio. I el tio se’t queda així. Però me la deixaràs un moment, no? Les meves eines són les meves [...]