Toni Sala

Una il·lustració de Marc Vicens per ILC. I també aquesta entrevista de fa dies a Espai de Llibres

Com la nit de cap d’any, està molt bé no celebrar la revetlla de Sant Joan. Retirar a l’hora de sempre, sentir els petards i seguir els coets des del llit. Amb un punt de calor encara confortable, adormir-se i l’endemà aixecar-se aviat i passar un matí silenciós de carrers, places i carreteres buides, una [...]

Érem companys de la facultat de filologia, com dic, una noia de Roses, i el dijous al vespre, la nit que els universitaris gironins surten de bars, l’última nit abans de tornar-se’n cadascú al seu poble a passar el cap de setmana amb la família, un cop de sort va fer que els altres companys [...]

Aquest matí, aprofitant que passava per Verges, m’he aturat al cementiri a veure el nínxol dels avis. No sóc gens d’aquestes visites, però em sobrava mitja hora i he aparcat i he entrat al cementiri per primer cop des de l’enterrament, fa almenys una dotzena d’anys. Tornant cap al cotxe, em commovia pensar en les [...]

El meu article a favor de la Institució de les Lletres Catalanes Fa mandra un altre article parlant de la misèria cultural dels catalans, dels caníbals i els pollins… Però tornem-hi. Que la Institució de les Lletres Catalanes acabi salvant o no la pell al capdavall no és tan significatiu com el fet de tenir-la [...]

Amb la nit deixant d’una vegada en pau el bosc, tancaré l’autoajuda. Som a mitjans de juny, som exactament al gual que separa el començament d’any de l’acabament d’any. Però encara em plantejaré, aquesta nit, si no podria canviar de vida i afegir un altre cercle, un altre d’aquests exilis concèntrics, i fer-me a aquesta [...]

Faig el camí de sempre, a quarts de dotze de la nit, amb la lluna en quart minvant. Segueixo la riera, passo uns horts, entro al túnel del bosc. El camí és un tub, aquí és fosc del tot i engego la llanterna. Sóc jo que he espantat les tórtores que peten contra les fulles, [...]

Visc a una urbanització del Maresme, en una caseta amb jardí i vistes a mar. Treballo a casa, m’hi passo tot el dia i no falla mai, tres o quatre cops per setmana, normalment quan estic més concentrat; truquen al timbre i és un negre amb la bici, mai el mateix, que em somriu des [...]

Amb tanta pluja, els còdols del camí romà tornen al riu. Florida de papallones i ocells amb intercanvi d’ales cada vegada que para de ploure. Alzines i pins. A veure. Fa mesos que us parlo i estic acabant. Tinc dret d’agafar-vos la mà? Gireu-vos cap a mi, estireu-vos cap a mi. Un tronc i una [...]

Aquells ossos d’allà dalt, aquella carcanada amb carn encara fresca entre les costelles, les mosques.. Són de la festa d’aquest dissabte. Trobar-m’ho no ajuda gaire al cant pla, al passar per la cresta de les lletres que pretenia al començament d’aquesta sèrie. És una metàfora massa òbvia, gens narrativa, excessivament material. Però puc fer res [...]