Cabells blancs

Doncs jo tenia uns pèls blancs al pit i uns cabells blancs a les patilles que m’havien trigat quatre dècades a sortir.

Vaig comentar-ho a la perruquera, em surten cabells blancs, però no és greu, perquè els cabells, blancs o negres, també em van caient. Ella em va dir que exagerava i que els cabells blancs es podien tenyir, i jo vaig contestar que de cap manera.

Però, quan ho vaig comentar a casa, a tothom va semblar-li una idea genial que em tenyís els pèls blancs. Va ser quan vaig descobrir que les dones totes es tenyeixen. Potser se’n venjaven.

Em van anar creixent els cabells i al cap d’uns mesos vaig tornar a la perruqueria. Vaig pensar: t’agrada problematitzar. Tu vius molt bé, tens temps per dedicar-te a aquestes murgues. T’agrada acceptar-te les tares, conviure amb les teves dosis irreductibles d’egoisme, mediocritat i mesquinesa, t’agrada massa la consciència. Però, al costat dels defectes morals, les conseqüències de l’edat sobre la bellesa física són poca cosa. Per tant, amb la mateixa facilitat que acceptes i estimes les teves arrugues i pèls blancs–i grans, dents groguenques, pelussa a l’orella–, accepta igualment amagar-ho si t’ho demanen les dones del voltant teu, inclosa la perruquera, i no en facis un castell.

No. Quan la perruquera va dir-me “et quedarà natural”, ja era tard. M’havia escampat líquid per tot el cabell, no només a les patilles. Quan em va dir “ni se’t notarà”, vaig callar i relaxar-me i que Déu hi fes més que jo.

Em van posar el cap en un calefactor intergalàctic per accelerar l’assecat, vint minuts. Em van esbandir i adéu-siau cabells blancs meus, i adéu-siau 16,95 € en plena crisi.

No sé què hauria fet en Guardiola. Totes em diuen que em queda tan bé, però aquesta joventut sobreposada em pesa com un casc i m’envelleix per dintre. Els meus colors! Pateixo que la màscara se’m faci seu, com sol passar. Quina vergonya. Com he renunciat al privilegi d’autoritat i prestigi dels cabells blancs masculins i a no haver de passar periòdicament la humiliació d’amagar-me’ls? Ni DSK ni George Clooney es tenyeixen. I dels pèls blancs del pit, ara, què en faig? Calmat de no tenir-ne més avall, demano hora per a la depilació làser.

( 1 d’octubre del 2011, El Punt Avui )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant