Toni Sala

Surten de la cafeteria i agafen el passadís que els porta al hall, i tornen a trobar-se les taules amb un home i una dona vestits amb bata blanca que recullen firmes contra les retallades sanitàries que el govern fa. Aquest hospital construït cinquanta anys enrere, un instrument a consciència, molt diferent dels edificis públics [...]

Renoir ja havia dit que volia un vermell que sonés com un toc de campana, i jo m’he endut uns quants Renoir d’aquesta exposició del Caixafòrum, perquè un color ben donat se t’enganxa al cervell com una bona melodia. Em sembla que l’estaticisme de Barbizon va posar-se en moviment amb l’impressionisme. Pissarro, Manet, Degas, Sisley, [...]

Menjar blanc sobre Experimentació. I també aquesta entrevista a La Comarcal Edicions.

Jo sóc oncòleg. Sóc l’especialista en tumors. Ho vaig escollir perquè era una malaltia de veritat. De vegades un metge pot dir: és que no té res, ve per anar al metge. Amb aquesta malaltia, no. Aquesta és real. Això et fa sentir molt útil. Porto tumors de l’aparell genitourinari, pròstata, bufeta, ronyó, i tumors [...]

Confessaré una història. Sona gros, no ho és, però va ser important, per mi Jo tenia set o vuit anys. L’escena passa en un hotel tancat, durant la llarga temporada baixa. Hi ha un passadís molt llarg i estret, amb portes a cada banda i una sortida sola. El nen camina pel passadís, només hi [...]

Ja seuen a la cafeteria, en un racó, al costat d’una finestra que dóna a la ciutat. – Aquests anys he canviat molt – li diu el germà. – No serveix de res parlar-ne, hi estic d’acord. Si tu no vols que tornem a relacionar-nos com germans, no hi tornarem. Jo he intentat aprofitar un [...]

Hi va haver camps de concentració que posaven música de Wagner en el moment de fer passar els jueus cap a la càmera de gas. Déu me’n guard, però, de comparar l’antisemitisme wagnerià amb la frivolitat de Lars von Trier quan, en la presentació de Melancolia a Canes, va deixar anar que d’alguna manera comprenia [...]

Tornen al cap de deu minuts, barrejats amb la quarantena de visitants d’aquest torn. S’ha acabat la mitja hora per veure els pacients. Com coixeja, encara, al cap dels anys, el fill de puta. Això és la permanència. El mal no té retorn. Mai diguis que Hitler va perdre la guerra: hi va perdre la [...]

Sempre queda un reducte, un secret que tenim per nosaltres. No és el pitjor de nosaltres mateixos: som més sibil·lins, el pitjor de nosaltres mateixos ho reservem pels altres. Però preservem una part de nosaltres, l’opòsit d’una vitrina de museu, vidres opacs per fora. Protegim el secret a la cambra cuirassada. Subratllem el crani amb [...]