Toni Sala

amunt… És el seu poble sencer, que se’n va, hi té els fills, els amics, la família… I s’aparten d’ell perquè ell viu obsessionat per la pintura i només la pintura. És un home sol. Té l’estudi en un polígon de Badalona. Treballa en un compartiment que ha llogat a dintre una nau industrial dividida [...]

aquí. Seguim. Un quilòmetre lluny, remoc uns brucs i m’hi trobo a sota un militar estirat, amb tot l’equip de camuflatge. Què fa, aquí?, pregunto. La guerra, em contesta. La guerra. Quina guerra? Sóc insurgent. Vigilo el camí. Espero l’enemic. Ja vindrà. Vaig preguntar-li qui era l’enemic. Els catalans, va dir. Doncs jo sóc català, [...]

Repàs a ull nu de l’any que s’acaba. És com si amb Amy Winehouse s’hagués mort la promesa d’excel·lència i el 2011 hagués anat deixant a la vista no tant la misèria, que ja hi comptàvem, com la irrespirable falta de perspectives. Fukushima va fer un panorama de runes que en altres moments no haurien [...]