Les jeux sont faits

Completament a favor. Eurovegas posaria una mica d’ordre i dignitat a aquest país. Perquè de joc ja n’hi ha, promogut per l’Estat; en mans de professionals, serà molt menys freaky. Els marges de les carreteres catalanes estan plens de prostitutes; finalment, en tindríem de més categoria i valor afegit. I la màfia, russa, italiana o autòctona, tampoc ens vindrà de nou. Saviano va fer un twit pertinent: “si aproven l’Eurovegas (Las Vegas de la UE), Catalunya es convertiria oficialment en el centre de reciclatge mafiós d’Occident.” Ja és això: “oficialment”. Només en corrupció veig força difícil que ens puguin ensenyar res.

Als de la meva generació, a l’institut, ens portaven d’excursió a veure fàbriques de xocolata. Avui no hi ha alumne que se salvi, com a mínim, d’un parell o tres de viatges acadèmics a Port Aventura. Les pròximes generacions visitaran l’Eurovegas, i no hi sé veure el mal. No s’han escrit pocs llibres ni filmat poques pel·lícules explicant que en cas de desesperació econòmica, ofec fiscal o cataclisme, el pare de família decideix jugar-se a la ruleta el poc que li quedava. Ho acaba perdent tot, però és que ho hauria perdut tot igualment, i, almenys, aquella il·lusió ja ningú no li traurà.

Fa molt de temps que això està decidit. El famós turisme de qualitat, aquell que s’estima l’art i el paisatge, que només beu priorat i que, per aquí, amb prou feines hem vist, posem-lo al seu lloc: el museu. Nosaltres ja fa temps que només donem per una altra mena d’excel·lència, que és la del Barça, i en això som els reis. Un país sense llei –sense poder, ni justícia–, al costat dolent de la frontera, que maltracta els hospitals i les escoles, amb uns dirigents ni un mil·límetre per sobre dels seus súbdits, un país baixet i ploramiques, vençut i matusser, en què més podia lluir-se? En hipocresia? No estar a favor d’Eurovegas és ser un tocacampanes, i això en el millor dels casos.

Com mai abans, aquest país necessita treball i necessita diners. La civilització és per qui se la pot pagar, i vés que no acabi sortint d’aquí.

Aprofitar el fang per aixecar-hi un enorme complex lúdic. Quina esplèndida idea.

( El Punt Avui dissabte, 25 de febrer del 2012 )

One Response to “Les jeux sont faits”

  1. Celia Says:

    I don’t even know how I finished up here, however
    I believed this submit used to be good. I do not know who you might be however definitely you’re
    going to a famous blogger for those who are not already.

    Cheers!

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant