El terratrèmol

Jo també, dimecres passat, a un quart de dotze, quan ja era al llit, mort i a punt d’adormir-me, vaig sentir el petit terratrèmol que va haver-hi al Maresme. Vaig sentir l’explosió, i de seguida l’onada expansiva va topar contra les portes tancades i les va empènyer, i vaig aixecar-me ben convençut que la caldera, que fa anys que funciona malament, havia acabat petant. Vaig baixar al garatge esperant trobar-m’hi fum tòxic i flames, i, quan vaig veure que m’equivocava, em vaig imaginar, descansat, que la desgràcia li havia passat a un veí.

L’última cosa en què penses és un terratrèmol. Per això, l’endemà, quan ja se sap què ha sigut, és molt interessant sentir la gent. Tothom comenta com va interpretar la sotragada. N’hi ha que tenen l’ànima en pau i es van pensar que era un tro, i que plouria, i que seria bo per als pagesos: es van girar i van continuar dormint. Però, si vas preguntant, et pots anar fent com un catàleg de pors quotidianes, tan incorporades que ni les sabem. Per un, només era el veí, que movia els mobles a aquella hora; per un altre, va ser un accident de cotxe al carrer de sota casa o un camió molt alt que va fregar la balconada. Pel nen, un gos que havia pujat l’escala; pel desesperançat, que ella havia decidit finalment deixar-lo, i amb un cop de porta; pel militar, un tret de fusell al jardí; pels polítics d’avui, la revolució.

I després hi ha els que, sabent que va ser un terratrèmol, en fan una interpretació profètica, perquè és un fenomen tan atzarós i que ens fa sentir tan indefensos com la caiguda d’un meteorit. Ara la por de tothom és la crisi, i com i quan serà que l’aigua arribi al coll de la teva pròpia família. D’això ben pocs se’n salven, encara que alguns, com ara jo mateix, tinguem, a més, a dintre, un bloc de pedra granítica, un pes enterrat que no podrem treure sense esmicolar-lo. Una pedra que s’ha anat fent amb els anys com les pedres al fetge i que hauries de ser un saltamartí molt talòs, o molt afortunat, passats els quaranta, per no sentir-ne el pes. Llavors, un terratrèmol pot ser una esperança, la remor bíblica de l’àngel que fa rodolar la pedra que tancava el sepulcre de Jesús, o el soroll d’una clofolla que de cop es trenca a sota terra.

El Punt Avui, dissabte, 14 d’abril del 2012

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant