L’amnistia

Peça per peça, hem anat veient caure l’edifici. Polítics, jutges, banquers, monarquia. Tot, incloent-hi diaris. Ara la qüestió és saber si, sota la runa, hi ha algun fonament, i fa por que no n’hi hagi, vista l’enfonsada, i que haguem estat pensant –parlo almenys pels de la meva generació, sobre els quaranta anys– que hi havia alguna certesa, algun ordre, seny o sentit. La crisi, per això és una crisi, ens vol demostrar, dia rere dia, que no. I és molt convincent. Aquí només hi ha hagut el pur atzar de la llei del més fort, ens diu: regna el caos.

Ara aquest diari engegarà la temporada d’estiu i aquesta crònica setmanal desapareixerà i ja veurem en quines condicions ens retrobarem al setembre. Sap greu no poder acabar la temporada amb un cant a l’estiu i el seu deixatament, el seu període de sana llibertat provisional. Tot al contrari, les notícies de les últimes setmanes ens han saturat d’anarquia i és un cant que ja no es pot fer. Vull remarcar, en això, que no hi ha hagut diferència entre Catalunya i Espanya: veniu-nos després a parlar de fets diferencials. La lliçó és la mateixa. Es pot banalitzar l’educació i la sanitat. Es pot tirar tranquil·lament contra el cimal d’humanitat que és una llengua. Es pot apostar sense vergonya per l’emblema de l’atzar i prostitucions de tota mena que és Eurovegas. Es pot amnistiar el delicte fiscal, escarni suprem per als contribuents més desemparats. Tot es pot fer, i és igual. Puja la prima de risc? Encara poc. Qui voleu que cregui en un país així?

Com un got més de vi a favor de la borratxera, ara llegeixo la intenció de l’Estat d’aprovar aquest juliol una reforma de la llei del sòl, que regularitzi les construccions il·legals, incloent-hi les que ja tenen sentència d’enderroc. Dit d’una altra manera, una amnistia immobiliària. Ens sobren edificis pertot arreu, i ara protegirem els il·legals.

Premiar el delicte. Com se’n diu, d’això? Regna el caos. Regna el joc, el futbol i l’atzar. I sí, és veritat, hi ha ple de sibarites de l’esport que saben veure la bellesa del bon futbol. Però últimament m’ha vingut sovint al cap, quan jo anava a col·legi, quina mena d’alumnes eren els que brillaven més en el futbol.

Molt bon estiu a tothom.

( El Punt Avui, 7 de juliol del 2012 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant