La Marxa de Radetzky (fragment)

“El capità Jelacich separava completament Hongria d’Àustria, de Viena i de l’emperador Francesc Josep. A Sarajevo, molt a prop de la seva pàtria, potser fins i tot a mans d’un eslovè – com el mateix capità Jelacich – havia estat mort el successor del tron. Quan el capità va començar a defensar el príncep assassinat, en resposta a les maledicències dels hongaresos – perquè nomes ell en aquella reunió entenia el seu idioma – li van conestar que els assassins havien estat compatriotes d’ell. De fet, ell mateix, i sense saber ben bé per què, se’n sentia mig culpable. Feia cent cinquanta anys que la seva família servia amb rectitud i noblesa la dinastia dels Habsburg. Els seus dos fills, però, tot i que no eren més que un parell de barbamecs, ja parlaven de la independència dels eslaus del sud i li amagaven revistes i llibres que devien rebre de l’enemiga Belgrad. Ell estimava els seus fills, naturalment! Cada dia, quan el seu regiment passava per davant de l’Institut on els nois estudiaven, aquests es precipitaven cap a ell, travessaven volant el gran portal de color fosc de l’escola, amb els caps escabellats i les boques rialleres. La tendresa paterna l’obligava a descavalcar i a abraçar els fills. Tancava els ulls quan veia que llegien revistes o escrits sospitosos i fingia no sentir les converses antipatriòtiques que tenien entre ells. Era prou intel·ligent per comprenre que es trobava sense forces entre els seus avantpassats i els seus successors, el destí dels quals era convertir-se en fundadors d’un nou llinatge. La cara, el color dels cabells i dels ulls, podien ser els mateixos del pare, però els cors bategaven amb un ritme nou, els seus cervells amuntegaven pensaments estranys, les seves gorges cantaven cançons estranyes, que ell no coneixia.

Només amb quaranta anys, el capità ja se sentia envellit i els fills li semblaven besnéts que ja no podria recobrar. “Tant me fot!”, pensava en aquell moment i apropant-se a la taula, hi va donar un cop amb la mà plana i va dir:

– Preguem els senors que vulguin continuar la seva conversa en alemany.

Benkyö, que justament estava parlant en aquell moment, s’aturà i va respondre:

– Us ho diré en alemany. Els meus companys i jo estem d’acord en això: podem alegrar-nos que el porc hagi begut oli!”

One Response to “La Marxa de Radetzky (fragment)”

  1. Quadern de mots Says:

    Ben tornat!

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant