Toni Sala

Scorsese és de la colla de directors americans que arrosseguen amb esforç el pes de la gran tradició cinematogràfica del seu país. De la colla de Lumet, Eastwood, Allen, Coppola i Spielberg, directors que vas a veure confiant respirar una mica d’aire i no morir ofegat de pudor de crispeta tonta. Tenir vetada la llengua d’un [...]

La cinta blanca m’ha semblat un Haneke més arrodonit i menys transgressor, més civilitzat, de vegades ratllant la postaleta - no hi fa res si volgudament –, però inquietant com sempre, serenament inquietant, diria, que ja és dir. Tothom hi ha vist Dreyer i Bergman, el pastor protestant i el nord i la neu i [...]

L’altre dia el Vanity Fair publicava una llista de les quinze pel·lícules més influents dels últims trenta anys, i la llista incloïa Els Soprano. “Si em demanéssiu quina és la millor pel·lícula dels últims trenta-dos anys”, escrivia el crític, “podria perfectament dir Els soprano.”
No és cap descobriment. Les multisales s’han anat especialitzant en el consum [...]

A quants morts devem estar, des del començament dia, a l’Iraq? Es pot viure al marge d’aquesta remor? La ferotgia de les últimes grans pel·lícules americanes – Munich d’Spelberg, Los infiltrados d’Scorcesse – sembla que hi tingui a veure.
Fa un parell de setmanes, en una entrevista televisiva, Eastwood condemnava la guerra. Des del començament va [...]

Mal que pesi a jurats de premi i a venedors de fira, la imaginació va a davant. L’obra va a davant i el públic a darrera. I el públic pot seguir o no, això és una altra història, el que compta és que l’artista va a davant. Vaig pensar-hi quan al començament d’El cant dels [...]

Molt interessant com, de fa uns anys, el cine català es relaciona amb la realitat. En diuen documental, per com mira de desprendre’s dels models gastats de la ficció. Fer volar coloms és molt agradable, els primers moments: a la llarga el plom pesa massa, i no només a l’ala.
Isaki Lacuesta té 31 anys i [...]

Com deia en una altra pàgina d’aquest programa, Before the Devil Knows You’re Dead és tan bona que supera tot el que hagi vist o hagi de veure aquest any. Per mi dóna unes quantes voltes a Cassandra’s Dream, i ho dic per les concomitàncies argumentals que tenen, com la iniciació familiar al crim o [...]

Veinte años no es nada, aquesta impressionant pel·lícula de Joaquim Jordà, reprèn la història dels personatges que havien protagonitzat Numax presenta l’any setanta-nou. És la mateixa operació de Bergman a Saraband: fer una pel·lícula directament amb el temps. Tan important com la part filmada ho són els vint anys - vint-i-cinc, de fet - que [...]

Avui que al cinema americà sembla que només hi brillin el classicisme i els dibuixos animats, les novetats vénen d’Àsia. El localisme és universal, però potser és a fora, vistos de lluny, descontextualitzats, que els localismes s’acaben de realitzar.Enmig del festival que hem viscut de l’enterrament de Joan Pau II i la proclamació de Benet [...]

Tenim un febrer moderat. Pels carrers de Barcelona, els cotxes circulen amb la finestra abaixada i, als pobles, els ametllers ja fa dies que s’hi han pronunciat; és com una festa, amb restes de confetti.
La imatge dels ametllers contra el teló gris del cel de febrer m’ha fet pensar en la pintura i els gravats [...]