Toni Sala

D’on el treurem, avui, el temps per llegir un Dickens, un Tolstoi o un Dostoievski? Per resoldre el problema i defugir la dispersió, preparem-nos per la lectura com qui es prepara per un viatge. Aquesta primera quinzena d’agost no me’n vaig a Playa Bobos. No em banyaré a la piscina d’un creuer, no faré ponting [...]

Fa uns quatre anys que publico article setmanal, els dissabtes, a la contraportada d’El Punt. Vaig acceptar fer-ho per més que, com ara per a Paper de Vidre, econòmicament fos una ruïna. O sigui que l’article, per mi, és efectivament un article, de luxe.
Si en el meu cas escriure articles és un tan bell negoci, [...]

Per una invitació que va fer-me, dino amb Baltasar Porcel a casa seva, a Valldoreix. Tinc una sòlida admiració per El cor del senglar, i no pas menys pel seu personatge i la seva persona. Em sembla l’últim prosista d’una tradició literària i pública que va fer el cim amb Josep Pla i que, a [...]

«Ningú no sap exactament com passen les coses, no et comprometis a esbrinar-ho.»
No és cap cita de Sèneca o de Montaigne. És el meu horòscop de dimecres passat, segons el diari El Punt. No sóc supersticiós, es veu que porta mala sort, però és raonable pensar que té més números d’encertar-la una predicció que no [...]

«Aixís me trobo a cinquanta anys, jo que no sóc fort, amb una sensació d’agilitat jovenil; jo, temperament egoista de somniador i solitari, fet cap d’un gran casal i amb reputació de patriarca (…); jo, que em sento amb tantes xacres i febleses morals, estimat un home pur i fort.» Maragall va escriure aquest fragment [...]

“Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res. “ M’ho està dient Carles Miró pel Messenger, en la conversa que ara hi tinc [...]

A la famosa entrevista de A fondo, Rodoreda, que és a punt de publicar Quanta, quanta guerra…, diu que no sap ben bé què pensar-ne; a estones la troba una novel·la genial, i a estones troba que no li agrada gens.
Quanta, quanta guerra… està dividida en tres parts. La primera és de les millors coses [...]

Quanta, quanta guerra… es mou en un territori oníric, entre la realitat i la fantasia. Al final del segon capítol, Adrià Guinart diu: “Vaig arribar al front adormit”. En algun moment, el mateix Adrià es pregunta si quan viu no està somiant, i quan somia si no està vivint. El somni i la realitat [...]

Tornem al protagonista, Adrià Guinart, que és un personatge dels més enamoradors que es poden trobar al món dels llibres. Jo n’estic completament enamorat. És un noi de quinze anys, com diu la Rodoreda, “amb la llet encara als llavis”, orfe de pare, que decideix marxar de casa amb els amics i anar-se’n a la [...]

Els tres últims llibres de Mercè Rodoreda, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra…, publicats l’any 1980, i La mort i la primavera, publicat pòstumament, el 1986, tres anys després de la seva mort, són la culminació de l’obra rodorediana, l’aventura novel·lística més avançada del vint català i una de les més audaces de la [...]