Toni Sala

Tan aviat com el 1895 escriu un text que deixa inèdit titulat molt explícitament La independència de Catalunya, on parla d’una independència intel·lectual dels catalans. Intel·lectual: s’ha de tenir present que no deixa de ser la independència limitada al món de les lletres que cinquanta anys enrera Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat, ja [...]

Dimarts passat va inaugurar-se l’Any Maragall, que commemora el centcinquantenari del naixement i el centenari de la mort del poeta. Maragall és nuclear pel catalanisme perquè va descriure’l en el seu gran moment d’eclosió.
Fa cinquanta anys, per celebrar el centenari del naixement, va organitzar-se un homenatge al Palau de la Música. Van assistir-hi ministres de [...]

El problema que Maragall troba a Espanya és que no té una classe dirigent preparada per adonar-se d’això. A Espanya hi ha un parlamentarisme caduc. El que Maragall pensa del sistema polític espanyol queda perfectament apuntat en una carta a Lluís Lluís del dos de maig de 1894: “¿Quieres hacerme el favor de decirme en [...]

2. Heroic
L’atemptat de Canvis Nous va portar la repressió del Procés de Montjuïc i la detenció de més de quatre-centes persones, entre elles Pere Coromines, el pare de Joan Coromines. Anys després, Maragall es cartejaria amb Coromines. Hi ha la carta de 1902 en què Maragall li diu:

“La lluita repugna a la meva naturalesa, que [...]

El que vull remarcar de Paternal és el valor, qualitat imprescindible per qualsevol artista, i suggerir la importància que podia tenir l’experiència d’aquella reacció davant de l’atemptat en la formació també literària d’un Maragall que tot just feia un any que havia començat a escriure articles. No ho sabrem mai, no es pot saber, però [...]

Un episodi molt conegut de la vida i l’obra de Maragall és la composició de Paternal. L’octubre del 1892, Maragall havia publicat el seu primer article al Diario de Barcelona. Pensem que el gruix de l’obra maragalliana està escrita en menys de vint anys. En aquells moments, doncs, els anys 92-93, que són els de [...]

1. Paternal
L’escriptor preferit de Maragall era Goethe i Goethe diu en alguna banda que les naturaleses genials viuen “diverses vegades l’adolescència, en canvi les altres només són joves una vegada a la vida.” Aquesta idea serveix per introduir-se en Maragall i lliga bé amb el poema que es considera l’obertura de la seva obra, L’oda [...]

I ara la part acadèmica. Primer de tot voldria donar les gràcies a Manel Ollé, a la Universitat Pompeu Fabra i al Departament d’Humanitats per haver-me convidat. Per sobre de tot voldria dir si se’m pemet que Quim Monzó representa per la literatura catalana el cas d’un autor que no deixa indiferent. La seva obra [...]

Seré breu.
Ara mentre fèiem el descans estàvem discutint al bar si en aquestes ponències són més aclaridores les anècdotes o les dissertacions acadèmiques. A mi em costa la cosa acadèmica, sobretot respecte un escriptor d’ara i aquí i a sobre tan conegut i tan antiretòric.
Començaré per una cosa important, després explicaré un parell de batalletes [...]