Toni Sala

A finals del XVIII comencen a haver-hi textos de Goethe i sobretot de Wordsworth que reflexionen sobre la naturalesa i la descriuen. Al “penso i per tant existeixo”, Rousseau hi havia oposat un “sento, llavors existeixo.” Tot el dinou hi ha un atansament a la naturalesa a través dels sentits, perquè és allà on pot [...]

No conec una història del paisatgisme en literatura, i en canvi sobre el paisatgisme en pintura se n’han fet forces. Hi ha un llibret de finals dels quaranta de Kenneth Clark que es diu Landscape into Art, una anàlisi de l’evolució del paisatge a la pintura, però ens pot ser útil també per la literatura. [...]

Em sap una mica de greu que essent un congrés internacional hauré de limitar-me a la literatura catalana, però espero que serveixi d’exemple. M’agradaria haver estudiat prou les altres literatures per poder fer comparacions, però, en tot cas, una o altra s’havia de triar, i de fet estic bastant convençut que en la literatura catalana [...]

I tot en un desordre indesxifrable que es podria comparar amb el desordre d’una pàgina d’internet d’adolescent o de la pàgina web d’un diari. Un desordre que sembla fruit d’un poc convenciment en la capacitat ordenadora de l’home. Aquest és el paisatge de la perifèria de la majoria de ciutats. No podem pas dir que [...]

No sóc expert i l’única aportació que se m’acut és donar una visió pràctica del que per mi significa la perifèria com a paisatge, de manera que començaré explicant què em va passar no fa gaire, un dia que vaig sortir a estirar una mica les cames per veure què podia “experimentar” en relació a [...]

En circumstàncies de desengany nacional català, el cinquantenari de La pell de brau ha desenterrat per un moment Salvador Espriu, el poeta de la mort, el poeta nacional abandonat, mort pel gruix de lectors que es mereixeria tenir avui. Els últims anys no han estat especialment gloriosos per la cultura i, doncs, tampoc ho han [...]

“Dels grecs la gran escola / oberta resta encar: aquella porta / no la tanquen els segles; jo, el gran mestre, / sóc jove eternament i als joves aimo.” Són uns versos traduïts per Maragall de les Elegies romanes de Goethe. Avui ja podem llegir Maragall com el més gran dels nostres classicistes, de la [...]

A l’hora que el sol se pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa. Part de dins de la canal he vist l’aigua virginal venir del fosc naixement a regalar-me la boca, i m’entrava pit endins… I amb els seus clars regalims penetrava-m’hi ensems una saviesa dolça. Quan [...]

“Potser ara, que m’acosto a la mort, desitjo secretament no ser lliure.” Aquesta frase de L’animal moribund de Philip Roth planteja la dificultat de lligar transcendència i llibertat personal.

Escrita al mateix moment o just després de Romeu i Julieta, és com si a El somni d’una nit d’estiu Shakespeare hi hagués donat una visió més reflexiva i madura de l’amor, parodiant la tragèdia de Verona en la representació de Píram i Tisbe i les corredisses i duels dels amants pel bosc de prop [...]