Toni Sala

Renoir ja havia dit que volia un vermell que sonés com un toc de campana, i jo m’he endut uns quants Renoir d’aquesta exposició del Caixafòrum, perquè un color ben donat se t’enganxa al cervell com una bona melodia. Em sembla que l’estaticisme de Barbizon va posar-se en moviment amb l’impressionisme. Pissarro, Manet, Degas, Sisley, [...]

A l’Escola d’Art, Francesc Galí s’enduia els alumnes al camp i allà els demanava que es fessin la idea de portar al cap una corona d’ulls –jo m’imagino uns fronts i uns clatells com les ales amb ulls dels àngels de Sant Climent de Taüll. Amb aquesta corona, a Mont-roig, Miró va capturar les formes [...]

Últimament torno a escoltar Adrià Puntí, que es veu que traurà un disc nou, el Puntí dels primers noranta, i em deixa parat distingir-hi una profusió de matisos en què jo identifico d’altres cantants, de Dylan a Bono passant per Sting. Molts se m’escapen, però m’adono de l’avidesa i la precisió extremada dels seus radars [...]

Quina bona idea, al MNAC, muntar ara una exposició sobre el realisme. Un dels primers quadres que hi ha penjats és un famós autoretrat de Courbet: “El desesperat”. És una pintura impressionant. Courbet s’hi estira els cabells, com atònit pel que està veient. Els ulls del pintor, tan oberts, sembla que li saltaran de la [...]

Com qualsevol turista sap, si t’avorreixes de Berlín, tens Potsdam a un cop de tren. Frederic el Gran va fer-se allà el palau de Sanssouci – en francès, “sense maldecaps” -, a dalt de tot d’unes escales espectaculars que pugen entre terrasses de vinya. Als peus del palau va fer-s’hi construir una gran font envoltada [...]

Gran elefant dret és una escultura recent. Un bronze de vuit metres d’altura que representa un elefant fent la vertical sobre la trompa. L’humor hi és un senyal de plenitud i, l’espectacle, de vigor. Barceló sempre és espectacle, i últimament més, amb l’obra pública: la capella de Palma, la cúpula de Ginebra, les representacions de [...]

Fortuny, Modigliani, Dalí, Tàpies… Ara mateix, a Barcelona, hi ha tantes exposicions de primera línia que fa por que dues d’aquestes, aparentment menys espectaculars, no tinguin la mateixa concurrència que les altres. Tenim penjada, al Museu Picasso, la mostra “Torres-Garcia”, que permet seguir l’evolució completa d’un artista que serà sempre el mateix, però que s’actualitzarà [...]

Durant la Comuna de París, participa en l’enderroc de la Columna Vendôme, un monument a Napoleó. Quan l’ordre es restableix, l’empresonen i li reclamen el cost de la columna. Courbet ha exiliar-se a Suïssa, on mor al cap de pocs anys, destrossat per la tristesa i la beguda. La gent de marina solem viure hipnotitzats [...]

Per mi, la pintura d’en Josep de ca l’Estrany està tan lligada a l’alimentació com les maduixes que planta. La trobo llaminera i fruital, dolça, delicada i d’unes suggestions molt íntimes. Ve d’un desplaçament pictòric alliberador, com si cavant a terra en Josep hagués obert un pas perquè la matèria sortís de si mateixa. Sortís, [...]

Sabent que en Josep de ca l’Estrany servia les maduixes al restaurant de la Ruscalleda de Sant Pol se’m va presentar una pregunta. Ni en pintura he menjat al Bulli, ni m’han convidat mai al Sant Pau. De fet, imaginar-me que al Maresme es cuinen idees com ara uns canalons amb la carn a fora [...]