Toni Sala

Sei Shonagon, una dama de la cort imperial japonesa, va apuntar al seu Quadern de capçalera quines són les “Coses que guanyen en ser pintades.” Entre altres: “El pi. Els camps de tardor. Els poblets de muntanya i els viaranys. Les grues i els cérvols.” També va anotar les “Coses que perden en ser pintades”: [...]

El mateix dia que uns tornados espantaven el país i, amb aigua i vent, pentinaven les palmeres catalanes com si això fossin els tròpics, vaig entrar a la Pedrera per visitar l’exposició L’esplendor de la ruïna. La mostra repassa com hem representat les ruïnes al llarg del temps. És sorprenent com les ruïnes s’encongeixen i [...]

Si pengéssim una selecció dels seus gravats, uns mesos, als passadissos de les escoles, o – en aquests temps d’hipocresia – a les parets dels instituts, els nostres fills rebrien una formació plàstica, històrica i moral incomparablement més profunda que fent-los quedar una altra hora a classe. Però és una idea massa il·lustrada – massa [...]

La pintura de Francesc Gimeno es pot entendre com una galeria de closos. Els caps dels seus fills adormits; la seva dona, tancada en un son que la protegeix de la impudícia. El son aixeca els mateixos murs que l’acte maquinal de les dones cosint o fent mitja, o dels personatges concentrats llegint. Són els [...]

Al començament, els morts floten. Després, l’aigua els omple els pulmons i s’enfonsen. Però, al cap d’uns dies, els gasos de la putrefacció els tornen a la superfície. Music, al camp de Dachau, sobre els cadàvers: «També hi havia moribunds entre els morts, cossos que no estaven morts del tot. S’havia de voltar, o trepitjar-los. [...]

A les fotografies, per televisió, o a Venècia mateix entre els turistes, la ciutat ens sembla irreal i postissa. Per què? Doncs perquè hi falten la música, la literatura i la pintura venecianes. “Turner i Venècia” al Caixafòrum. A l’època de Turner, Goethe va escriure el Viatge a Itàlia. A Venècia, va anotar la tendència [...]

Sempre, quan es parla de Rembrandt, surt la paraula humanitat. O sigui la manera com va ser capaç d’interpretar i de fer entenedor el món. Jugava fort dues cartes, la primera especialment als autoretrats, la segona als temes bíblics o mitològics, i totes dues al paisatge: l’expressivitat i la narració. És un encert que l’exposició [...]

Si amb aquesta frase fos capaç de contagiar l’entusiasme que m’ha despertat l’exposició de La Pedrera, deixaria aquí aquest pintor i em posaria a escriure sobre un altre o parlaria de la fascinació pel món del circ o de l’estrena de Nausica. Queda clar que compartir és una modalitat eròtica. Ramón Gaya es va passar [...]

“És una presa de pèl. La meva filla dibuixa i pinta millor. I pensar que es paguen diners per aquestes obres”. Aquesta opinió, un clàssic en la manera de com encara hi ha gent que percep l’art contemporani, és una de les respostes que poden llegir-se en un fòrum d’internet on es pregunta: “Què destacaria [...]

Un pintor davant el Crucificat, de Zurbarán. Jesús va morint-se a la creu. A sota, el pintor, amb una mà a la paleta i l’altra al pit, rep l’ensenyament. No se sap si la figura del pintor és un autoretrat de Zurbarán. Va vestit com un evangelista i també podria ser Sant Lluc, que diu [...]