Toni Sala

Ara a la plaça, confosos entre tota aquella roba negra, hi havia d’haver tots aquells noms que el senyor Cals i el seu company d’oficina havien fet sortir. I el locutor de Ràdio Vidreres també havia de ser a la plaça, perquè ara a la ràdio només posaven música, sense presentació. No parava d’arribar gent. [...]

I el senyor Cals es va posar el bitllet a la cartera, i es va posar la cartera a la butxaca i, com cada dilluns, va sortir de l’oficina. El seu company es va girar cap a ell i va picar-li l’ullet. – Mare de Déu, quina emprenyada que porta. No pot veure aquest en [...]

Als barris populars, un dia anuncien el restabliment de la cadena perpètua. Als barris alts, l’endemà mateix, absolen Camps. No és per tallar-se les venes? Doncs no, perquè hem vingut a aguantar. Però n’hi ha que es passen, perquè una cosa és aguantar i l’altra alegrar-se en la conformació. He descobert una cosa, últimament. Puc [...]

Les primeres hores dels dilluns sempre eren tranquil·les, el poble tot just escalfava motors, entrava poca gent a l’oficina i es podia estar tranquil i distreure’s contemplant des del taulell un tros petit del centre, la placeta pavimentada, com cine mut, els quatre bancs buits, els quatre arbres sense fulla, els quatre parterres, la portalada [...]

Feia dècades que hi passava, i no era per la crisi que als dos marges d’aquell tros de carretera nacional et trobessis una puta a cada cent metres, perquè abans de la crisi les putes ja hi eren, només hi havia hagut un encavalcament de circumstàncies. Als anys rics, el sexe pagat s’havia tornat un [...]

La llum del sol triga més o menys uns vuit minuts a arribar fins a nosaltres; la del trio estel·lar que tenim més aprop, Pròxim Centaure, triga més de quatre anys; i l’estrella de Barnard, que és la següent, una nana roja, triga uns sis anys. Qui sap, a la llum del dia, les nits [...]

mesos per ell han sigut molt importants. L’estiu passa volant pel pintor. Continua entrebancat en el projecte que ara pinta, un quadre de la mida d’una finestra corrent – és com vol veure’l, com una finestra, no havia fet mai això: comprar i ja posar un marc a la tela, treballar amb el marc posat, [...]

Diumenge passat llegia a El País, Edición Impresa, gratuïtament, per internet, una dada que em va deixar fregit: que a Espanya hi ha 440.000 lectors digitals, però que en tot el 2011 només es van vendre 180.000 títols en format digital, és a dir, força menys de mig llibre per aparell. En altres paraules, o [...]

com dic, il·legal, de manera que s’ha de trobar un company per compartir el taller. Doncs, com ho fa: se’n va a la zona universitària, al vestíbul de la facultat de Belles Arts de Barcelona, busca un plafó i hi penja un anunci, “pintor amb experiència busca estudiant per compartir estudi a Badalona”, ell va [...]

La pinya com a pòndol de l’aire, com a pesa, arrel aèria, que pot obrir-se i ensenyar les ungles. Més endavant, un altre any, vaig descobrir la pinya subterrània: la rabassa. La rabassa és la part enterrada de la soca d’un arbust. El tresor que cada bruc o cirerer assenyala. Les pinyes, lògicament, es troben [...]