Toni Sala

Dijous que ve és el Sorteo Extraordinario de Navidad. Està bé perquè, amb la crisi, la superstició encara és més màgica. Se’m farà un nus a la gola amb els nens cantors. És tan maco, que l’Estat jugui amb nosaltres! Trobaria tan trist que algú es quedés sense una participació, gran o petita! I quina [...]

Va ser un capvespre fantasmagòric de dissabte, ja vingut el bon temps i les tardes inacabables – el dia guanyant pam a pam el terreny la nit, trepitjant-la i humiliant-la amb exèrcits al saqueig, el cel ple de violacions i incendis, la foscor sotmesa a la llum, amb traicions encobertes i judicis sumaríssims, parricidis, fraticidis, [...]

Me’n vaig atipar. Per què havia de tenir més dret la gossa a gratar els rosers, les buguenvíl·lees, els gladiols, les camèlies, les gardènies, les hortènsies o la gespa purament a existir? Per què la llibertat de la nostra gossa havia de passar per sobre de la nostra? De qui era, el jardí? Vaig fer [...]

El primer d’aquest mes, els italians es van trobar a La Stampa una entrevista al president de la Generalitat. Mas els deia que “podem aportar el bon exemple de Catalunya, un tros d’aquesta Europa del sud tan denigrada però que també sap fer les coses seriosament”. El mateix vespre, els catalans vam veure Mas, amb [...]

Vaig omplir amb una madeixa de filferro espinós embullat cada forat que la gossa començava a escarbar. Vaig comprar una grana repulsiva que feia una pudor repel·lent i també en vaig tirar als llocs del jardí que començava a gratar. Res va servir de res. Vaig preguntar al veterinari si podria arranar les ungles a [...]

Li diem Floreta. És un pastor alemany. La tinc lligada al roure del jardí amb una cadena curta. La Floreta és una gossa d’uns quatre anys, nerviosa i enèrgica. Es passarà la vida encadenada a un arbre. No sempre l’he tingut lligada. La gespa encara no ha cicatritzat el camí que va anar obrint de [...]

Fa divuit anys que treballo en serveis socials. Vaig començar un octubre i al desembre vaig atendre una família amb pocs ingressos. I vaig passar un Nadal fatal, pensant: i jo tant de menjar, i aquella família no té res per menjar… Doncs mira, van rebre una herència al cap d’uns mesos i el primer [...]

He tingut bons moments, en això. Tot un hivern, fa dos anys, vaig estar anant cada dia a omplir un saquet de pinyes, pinyes de pi pinyoner, sempre al començament de la tarda, cap a les tres, amb la llum freda, la flameta blava del bufador a punt per començar la sagnia de la posta. [...]

Surten de la cafeteria i agafen el passadís que els porta al hall, i tornen a trobar-se les taules amb un home i una dona vestits amb bata blanca que recullen firmes contra les retallades sanitàries que el govern fa. Aquest hospital construït cinquanta anys enrere, un instrument a consciència, molt diferent dels edificis públics [...]

Menjar blanc sobre Experimentació. I també aquesta entrevista a La Comarcal Edicions.